En escriure ara aquest text per al darrer llibre de Jesús Massip, Bíbliques, percebo, més i millor que mai, el procés, la construcció i el tancament de tot un cicle poètic que té uns eixos vertebradors clars i constants. Un dels quals, possiblement el principal, que és origen i força germinadora d'obra, assoleix, amb Bíbliques, una gran afirmació final, conclusiva, que es pot interpretar i entendre com el testament vital i espiritual de Jesús Massip.

Ens sembla, doncs, oportú, que abans d'entrar en l'esment directe de Bíbliques fem un breu recordatori dels senyals que marquen el món poètic de l'autor. De fet, és una dualitat central que s'articula i es complementa en un tot. Dualitat, condició humana i espiritual, que conformen la unitat de la persona. Fer aquesta afirmació pot ser considerada com a genèrica, però en el cas de Jesús Massip queda perfilada, homogènia i paral·lela, i de manera continuada, llibre a llibre, des dels inicis fins al final, la qual cosa fa, evidentment, que més que un valor genèric sigui un vector constitutiu i definidor d'obra.

(...)

Quant a la línia ascendent del segon vector, la transcendència, la lectura que podem fer és clau, o la considerem clau, o la clau, del món poètic de Jesús Massip. És ben probable que sense la necessitat de transcendència, que perviu i es manifesta al llarg de tota la seva obra, la poesia de Massip fos diferent. I ho seria encara més (i això és el que la particularitza, la humanitza, i, creiem que en darrer terme, la justifica), si la necessitat de transcendència no estigués directament lligada al debat intel·lectual que la qüestiona i la problematitza, fruit d'una confrontació entre raó i fe, o entre agnosticisme i creença. Aquest és el debat i la confrontació que articula i manifesta la veu poètica. Per tant, és una veu que oscil·la entre el plantejament, la pregunta i el dubte. Entre una doble possibilitat, des del respecte i la conciliació, entre afirmació i negació. Aquest és el camí poètic que transita fins a Bíbliques on, en tancar el cicle, fa la declaració suspensiva final, que és com hem dit i considerem el testament espiritual de Jesús Massip.

(Àlex Broch: "Jesús Massip, un cicle poètic", pròleg a Jesús Massip. Bíbliques. Benicarló: Onada, 2017, p. 5-7)