Maria del Pilar Maspons i Labrós (Barcelona 1841-1907). Poeta, escriptora i folklorista.

Interessada des de jove per la poesia i molt vinculada al moviment cultural de la Renaixença, el 1866 es dona a conèixer amb la publicació del poema Lloances, que ja signa amb el pseudònim que utilitza en tota la seva obra: Maria de Bell-lloc.

Es pot dir que la part més important de la seva activitat literària es concentra entre els anys 1865 i 1882, quan difon la seva obra a través de revistes com el Calendari Català, Lo Gay Saber, La Renaxensa, La Veu de Montserrat, La Llumanera de Nova York, La Veu de Catalunya o Il·lustració Catalana. Així mateix, publica un parell de reculls poètics: Salabrugas (1874) i Poesies (s.d.)

La publicació de la novel·la històrica Vigatans i botiflers (1878) ha fet que se la reconegui com la primera autora documentada de novel·la en català.

Maspons és així mateix una de les primeres dones folkloristes i, juntament amb el seu germà Francesc de Sales Maspons i el cunyat Francesc Pelagi Briz, realitza un intens treball de camp en el transcurs del qual recull nombroses narracions i llegendes, que posteriorment edita i publica. En aquest sentit, Joan Armangué, en la presentació del llibre Llegendari, la reivindica com a peça essencial del moviment folklorista.

Si com a poeta no obté cap premi literari, les seves narracions li valen un accèssit als Jocs Florals de Barcelona del 1875 per Narracions i llegendes, i la Joia artística i al·legòrica oferta per l'Associació d'Excursions Catalana del certamen del 1880 pel recull de llegendes Montseny. Un altre conjunt de narracions, Costums i tradicions del Vallès, és premiat al certamen científicoliterari del Casino de Granollers del 1882.



Pàgina elaborada per Anna de Lanuza per a l'AELC.
Fotografia: Elisabeth de Mur. Barcelona: La Novel·la Catalana, 1924.