No hi aneu a cercar magnitud en els assumptes que tracten; no hi aneu a cercar imatges brillants i enlluernadores, comparacions extraordinàries, al·legories grandioses. [..] Espontaneïtat, delicada senzillesa, tals són, doncs, les dues primeres qualitats de les poesies de Dª. Maria de Bell-lloc, qualitats que fan oblidar per complet aquella falta, podem dir-ho així, de grandiloqüència. [...] I no és per això que en la forma no despuntin moltes d'elles, [...] per la soltura i naturalitat [...] i per l'aire fins a cert punt popular que tenen. [...] Tal és Dª. Maria de Bell-lloc, una de les escriptores més intel·ligents, més laborioses i de més porvenir amb que s'honra la Renaixença literària de Catalunya.

(Joan Sardà: "Pròleg", Salabrugas. Poesias Catalanas (Barcelona), 1874 [Fragment extret de: Carme Vilà: "Introducció", Vigatans i botiflers. Edició a cura de Carme Vilà.Barcelona: Barcanova, 1992, p. 25-26])

* * *

Escrivia amb una gran ingenuïtat. Senzilla en ses costums, no podia menys d'ésser-ho en sos versos i en sos articles. [...] En general les poesies de Maria de Bell-lloch són d'estil fàcil i planer. A la bellesa i a la noblesa del pensament no sol ajuntar-s'hi una inspiració fogosa. No sempre és prou elegant o depurada l'expressió, en la qual s'hi remarquen frequents prosaismes. Però l'ingenuïtat del sentiment que animava a l'autora prevaleixia per sobre de tot.

("Pròleg", Elisabeth de Mur. Barcelona: Ilustració Catalana, 1915, p. 531-532)

* * *

Vigatans i botiflers és l'única novel·la editada de Maria de Bell-lloc, i és una novel·la històrica [...] com indica explícitament el subtítol de les tres edicions del segle XIX (1878-79, 1879 i 1893). [...] Els seus ptotagonistes principals són personatges inventats [...]. [... ] És, per tant, una novel·la que pretén imitar les de Walter Scott.

[...] A part de l'explicació del rerafons històric [...], basat sobretot en Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón de Víctor Balaguer i en el Dietari de l'Antic Consell Barceloní, hi ha diverses històries fictícies que fan que Vigatans i Botiflers també pugui considerar-se, pels temes, una novel·la de viatges [...], una novel·la d'aventures [...] i de misteri [...] i, fins i tot, una novel·la amorosa.

Vigatans i botiflers és una novel·la històrica romàntica [...] però també és deutora d'altres corrents literaris de la seva època, perquè té elements costumistes [...] i de les novel·les de fulletó [...].

(Carme Vilà: "L'obra Vigatans i botiflers", Vigatans i botiflers. Edició a cura de Carme Vilà. Barcelona: Barcanova, 1992, p. 307-308)

* * *

[...] El període més intens de la seva activitat literària, que va aproximadament del 1865 al 1882, correspon, doncs, als anys en què les formes literàries pròpies del Romanticisme entren en crisi i, a partir de tendències naturalistes, es va formant la llavor del que serà, a la fi del segle, el Modernisme literari. Maria de Bell-lloc, tenaçment lligada, però, a un romanticisme medievalitzant, tradicionalista i moderat, d'àmbit rural, tot i que coincideix amb noms d'altíssim prestigi, com Joan Sardà, teòric del Naturalisme, i Apel·les Mestres, esteticista precursor del Modernisme, no s'adaptarà més que a les formes menys innovadores del realisme, i anirà abandonant l'activitat literària (si més no, l'activitat pública) tot al llarg de la dècada dels vuitanta. D'una popularitat discreta durant els seus anys actius, passarà a una presència anecdòtica a les col·leccions de llibres de gust popular fins a l'oblit gairebé total. [...]

(Joan Armangué i Herrero: "Presentació", Llegendari. Barcelona: Fundació Privada de Bigues i Riells / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, p. 5-6)