RETRAT D'UN SOMNI

Per la finestra de la nit
entro a la cova
de les flors de paper.
Soc com un bleix que cerca els teus pulmons
per aspirar el metall de les estrelles
i beure vida en algun astre mort.
I tu, sols ets
una mirada que segueix la meva,
darrere del cristall de les nostàlgies,
en un rostre que habita sobre un paper groguenc.
Retrat d'un somni o somni d'un retrat
que em cabdella les hores
perdudes en rellotges sense temps.

***

VERSOS I PROSA

Ahir,
el sostre sense bigues dels sentits
filtrava el plovisqueig de cada instant
que el seny mullava.
I t'escrivia versos
sota l'alè nostàlgic de la nit.
M'enrogia les galtes amb somriures d'enyor
i, a cops, alguna llàgrima
em coïa a la pell.
Tu deies
que jo no havia madurat.
Avui,
damunt la taula
del temps i les absències
i sota un teulat nou,
també, de tant en tant, t'escric:
amb tinta de cervell
i sempre en prosa.

(De Trenes de sucre. Barcelona: Columna, 1996).