IV

Mart

He descobert un cel color taronja
que m'és irrespirable i em fascina.
I m'endinso en la tènue atmosfera
fins ancorar en la ignota superfície
d'un món que, malgrat tot, no em sembla estrany.
Paisatge vigorós, roig i desèrtic,
esquitxat per les roques multiformes
sorgides de mil cràters adormits.
Paisatge vigorós,
sacsejat pel furor de les tempestes
d'una sorrenca virior d'onades
que enterren penyes i tenyeixen cels
amb el vermell del seu encès coratge.
I tanco els ulls, suspesa en el neguit.
No hi tornaré mai més. Fujo perduda
darrere el meu desfici de claror,
sota el llòbrec teulat de la negror.

(D'Òrbita. Barcelona: Columna, 1994)