"Pensant i parlant sobre la vida que un voldria dur, se'n va la vida. Per això és més important el que fem que no pas el que pensem que volem fer. Una vegada escrit, perquè m'estimo més el temps que he passat recordant que no pas el temps que he passat planificant, malgrat que sobretot m'estimo el temps que he passat fent. És una de les coses més gratificants de la senectut: ja no cal planificar, gaire a curt termini, gens a llarg termini. Un altre aspecte gratificant d'aquesta etapa és que un disposa d'una visió panoràmica sobre la pròpia vida que permet explicar-se per què les decisions van ser les que un va prendre en cada moment, és a dir, alliberar-se dels propis fracassos."

(Fragment inicial de l'epíleg a Casa de Misericòrdia. Barcelona: Proa, 2007, p. 81)