"Els lectors degueren trobar en els articles de Manent tres coses essencials: novetats culturals, síntesis molt meditades sobre el que era realment important en aquells textos, i estil. Així ho degué entendre la societat literària: la continuïtat en la publicació de les seves crítiques indica no només la seva actitud professional sinó també la manera com els editors i crítics l'acceptaren. I, en darrer terme, que els seus articles crítics eren considerats -pels professionals de les lletres si més no- útils. Interessants i útils.

(...) Marià Manent no fa la crítica per poder opinar. Simplement vol informar del text. D'una manera gairebé transparent. Gairebé. Només gairebé perquè la crítica de Manent revela, sense cap ambigüitat, el seu criteri, la seva opinió i la seva sensibilitat literària. Inequívocament. Començant per la tria."

(Ramon Pla i Arxé. "Marià Manent, crític", Marià Manent, 1988-1998. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1998, p. 24)