"Quaranta anys de premis Recull vol, doncs, resumir aquesta trajectòria lloable. Les seves pàgines pretenen ser una continuació del treball que fa justament quinze anys va publicar Jaume Reixach per commemorar el primer quart de segle dels Recull. [...]
Ja des del primer moment en què va començar a preparar-se l'estructura del que havia de ser aquest llibre, Joan Josep Isern i els membres de la revista Recull van tenir molt clar que calia aprofitar l'ocasió per retre un just homenatge a la figura de Benet Ribas, veritable clau de volta dels premis Recull i de moltes altres iniciatives a Blanes i a la Marina. El seu retrat, escrit per Joaquim Abril, que el va conèixer profundament, el rememora com un home que va viure en constant i amorosa dedicació a la cultura catalana.
Sacrificis, il·lusions, esforços i empenta de molta gent han edificat aquests premis a la darrera convocatòria dels quals s'hi van presentar més de cent originals. [...]
En aquesta esplèndida crònica d'un viatge que continua amb la mateixa fermesa i il·lusió, Isern ens recorda, un cop més, el treball en favor de la llengua i la literatura catalanes dels Recull i els seus quaranta anys."

(Anna Tomàs. "Els Recull i els seus 40 anys", Avui (Cultura), 7 d'abril del 2005, p. XVI)
 

* * *
 

"Des de 1944 fins a 1968, vint-i-cinc vegades hi hagué festa literària a Cantonigròs. Com a continuació-substitució d'aquella festa, a conseqüència de l'Any Fabra (1968) i per a homenatjar anualment i de manera itinerant el Mestre, des de 1969 fins a 1993 —una altra vegada, vint-i-cinc edicions— hi hagué Festes Fabra arreu dels Països Catalans, amb l'excepció de l'escapada d'un any fins a París.
Susanna Àlvarez i Joan-Josep Isern han escrit una bona «crònica d'aquests vint-i-cinc anys de lluita per la normalitat», amb dades abundants i segures i incrustant sempre la festa en el context de la història general. Per això el llibre és força més que la crònica estricta de les Festes.
Han sabut, sobretot, evitar el principal risc amb què s'enfrontaven, que era el de la reiteració, perquè, comptat i debatut, es tracta de vint-i-cinc Festes força semblant. [...]
Tot i la gran quantitat de dades que ofereix —i ho fa amb una seguretat no sempre habitual en obres d'aquesta mena—, aquesta no és una crònica freda, sinó un tros d'història col·lectiva que, per venir d'on ve, va néixer amb dificultats i entusiasme, però que, per anar com anem, en el decurs dels anys va superar les dificultats però va perdre l'entusiasme."

(Josep Faulí."Un quart de segle d'homenatges itinerants a Pompeu Fabra", Serra d'or, núm. 442, octubre 1996, p. 74-75)
 

* * *
 

"Joan Josep Isern és coautor, amb Susanna Àlvarez, del llibre 25 anys de Festes Fabra, una anàlisi històrica de les Festes Populars de Cultura Pompeu Faba [...]. Isern explica que el concurs Literari de Cantonigròs ja havia tocat sostre i que calia trobar una nova iniciativa per prendre el relleu. El centenari del naixement de Pompeu Fabra va ser l'excusa ideal per trobar una nova fórmula que permetés fer unes activitats culturals populars amb més incidència. El concurs de Cantonigròs complia 25 anys el 1968 i va donar pas a les Festes Populars Pompeu Fabra.
Unes Festes que van néixer amb un plantejament totalment diferenciat del Concurs de Cantonigròs, segons Isern: «Tenien caràcter itinerant, es farien cada any en un lloc diferent. Van néixer amb la voluntat d'implicar les entitats locals de la zona i amb l'objectiu de reivindicar la figura de Pompeu Fabra. Això es faria mitjançant actes acadèmics recordant la figura del mestre i d'altres d'abast social, com podia ser la promoció de monuments, carrers o biblioteques amb el nom de Pompeu Fabra».
Aquests 25 anys de Festes Fabra són un termòmetre de la història dels Països Catalans, no només de l'activitat cultural. «En l'anàlisi del funcionament de cada Festa Popular et trobes amb èpoques de gran il·lusió i d'altres d'escepticisme. El desencís de finals dels anys 70 queda reflectit amb claredat», diu Isern, que afegeix que el llibre és apassionat, ja que ha volgut incloure aquests estats d'ànim col·lectiu: «Hi ha festes a les quals dediquem 15 pàgines o més, i n'hi ha que les podem explicar de sobres amb 8»."

(J.C. "Un llibre recopila la història dels 25 anys de les Festes Fabra", Avui (Cultura i espectacles), 4 de juny de 1996, p. 48)