Adrià Gual (Barcelona 1872-1943). Dramaturg, poeta i pintor, és un dels autors més innovadors del teatre català de final del segle XIX i principi del XX. Com a director de teatre i de cinema sintetitza les diverses arts amb la voluntat d'aconseguir l'espectacle total.

S'inicia amb la pintura però de seguida es decanta pel teatre. La influència del simbolisme francès i sobretot de l'escriptor belga Maurice Maeterlinck marca la seva primera etapa d'autor teatral. Nocturn. Andante. Morat (1896) i Silenci (1898) són dues de les obres més representatives d'aquest període. L'escassa acceptació d'aquest teatre l'allunya cada vegada més de l'estètica "decadent" de tombants del segle XIX. Encara que la presència d'elements simbolistes continuen en obres com La culpable (1899), progressivament el seu teatre adquireix un to més realista. Misteri de dolor (1904), considerada per ell mateix com a "drama de món", és el seu primer gran èxit. Aquesta obra, traduïda a diverses llengües, inaugura una nova etapa amb drames naturalistes com La fi de Tomàs Reynald (1905). Més tard, en la línia d'un teatre més social, escriu Els pobres menestrals (1908) a l'estil de Gerhart Hauptmann. Per altra banda també conrea la comèdia segons la tradició teatral europea en obres com La comèdia extraordinària de l'home que va perdre el temps (1914), La família de l'Arlequí (1926) o La mentidera (1929). La seva personalitat polifacètica el condueix a diverses accions culturals i minva la seva producció d'autor dramàtic.

Gual crea i dirigeix la companyia del Teatre Íntim (1898-1927) amb l'objectiu de modernitzar el teatre català. Més endavant, per encàrrec de la Mancomunitat, funda l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (1913-1934). També és un dels representants més destacats del primer cinema a Catalunya.

La seva poesia segueix les influències prerafaelites tant en el Llibre d'hores (1899) com en l'antologia pòstuma apareguda el 1949.


Pàgina web elaborada per Francesc Viñas per a l'AELC
Fotografies: BATLLE I JORDÀ, Carles (i altres): Adrià Gual. Mitja vida de modernisme. Barcelona: Edicions de la Diputació de Barcelona, 1992.