Marc Granell va néixer a València (L'Horta) el 19 d'abril de 1953. Va estudiar Filosofia i Filologia a la Universitat de València, però va deixar aquestes dues carreres inacabades. Ja aleshores començava a moure's en els ambients poètics universitaris i, poc després, amb l'autor immers en el grup de poetes i narradors que havien de revolucionar l'esquifit panorama de la literatura catalana al País Valencià, té lloc la fundació de la revista Cairell. Aquesta revista, que aplega noms com Josep Piera, Josep Lluís Seguí, Eduard J. Verger, Josep Lluís Bonet i el mateix Granell, suposarà una concentració generacional d’escriptors que, amb l'antologia Carn fresca (1974) i els Premis Octubre, emmarca els primers passos de la generació dels 70 a València.

Però abans de Cairell (1978-1981) la veu poètica de Marc Granell ja havia donat la seva dimensió el 1976 quan, amb 23 anys, guanyava el premi Vicent Andrés Estellés dins dels Premis Octubre. Aquest llibre, Llarg camí llarg, publicat el 1977 i molt ben rebut per la crítica, deixava veure una veu subtil i madura que s'endinsa als camins difícils de la passió i del dolor, amb versos contundents i cisellats: "No hi mora sinó aquell que en si abasta / de ser u amb els déus sent ell mateix."

A partir d'aquest llibre, la poesia de Marc Granell es farà habitual a les col·leccions que donaran veu a la seva generació. L'any 1978 publica Notícia de la tribu i poc després Refugi Absent a Llibres del Mall de Barcelona, amb una portada de Joan-Pere Viladecans. El 1979 guanya el premi Ausiàs March amb el recull Materials per a una mort meditada i el 1980 és inclòs a les antologies que marcaran la seva generació, Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979), de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura, i La nova poesia catalana, de Joaquín Marco i Jaume Pont.

Més tard veuran la llum nous llibres que venen a consolidar la seva presència inexcusable dins del panorama de la poesia catalana, com ara Exercici per a una veu (1981), que Sala-Valldaura saluda per la seva intensitat lírica i social; Fira desolada, publicat a Barcelona el 1991, o Versos per a Anna (2003), entre molts altres. L'any 2000 va aplegar la seva poesia publicada fins aleshores al llibre Poesia reunida, publicat per l'editorial Denes. El 2015 apareix l'antologia Notícia de la tribu, publicada per l'editorial Bromera, i el 2017 el volum de poesia completa que reuneix quaranta anys de trajectòria literària: Poesia completa 1976-2016, editat per la Institució Alfons el Magnànim.

Cal destacar també el seu esforç per a dignificar la poesia per a infants, en llibres com L’illa amb llunes (1993), La lluna que riu i altres poemes (1999), El ball de la lluna (2003), Oda als peus i altres poemes (2008) i l'antologia La vida que creix (2015), que rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la categoria infantil.

La seva col·laboració a Cairell, com a membre del consell de redacció, és només una primera fita de la seva activitat com a editor i promotor d'activitats al voltant de la literatura. Entre els anys 1986 i 1989 dirigeix la col·lecció del Consorci d'Editors Valencians, "Gregal Poesia", després d'aventures inicials com "Papers Erosius" o "Papers inicials". Més tard tindrà també al seu càrrec col·leccions com ara "Poesia", de l’IVEI (Institut Valencià d'Estudis i Investigació), o "Poesia" i "Enquadres", de l'editorial Germania, així com "Poesia Tàndem", amb Francesc Calafat.

Marc Granell es dedica professionalment a la traducció, i ha publicat versions d'Alberto Cavallari o Vicent Andrés Estellés, entre d'altres, i, en col·laboració, d'Erich Fried i Bertold Brecht. La seva pròpia poesia s'ha pogut llegir també en traduccions al portuguès, italià, gallec i castellà. Ha rebut en quatre ocasions el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el 1991, el 1992, el 2016 i el 2021. El 2017 rep el Premi Plaça del Llibre i el I Premi Roís de Corella de Gandia i el 2021 rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, tots com a reconeixement a la seva trajectòria.