Gumersind Gomila, Maó (Menorca), 1905 – Perpinyà, 1970. Poeta, activista cultural al Rosselló i artista.

Personatge polifacètic, conegut principalment pel seu vessant poètic, s'inicia a recer dels Jocs Florals, a Perpinyà i a Tolosa de Llenguadoc, i no és fins molt més tard que publica en volum la seva obra poètica que consta de quatre llibres: La sorra calenta (1943 i 1967), Llucifer (1966), El vent fútil (1967) i Els ocells morts (1969). Va mantenir estreta amistat literària i personal amb el poeta Josep-Sebastià Pons i amb la seva germana, la també poeta, Simona Gay.

En el camp cultural, la figura de Gomila destaca pel seu activisme catalanista i occitanista que desplega al llarg de la seva vida des d'angles ben diversos, sobretot a través dels seus escrits en publicacions periòdiques catalanes de gran rellevància.

També és important com artista plàstic i ceramista. Una obra que desenvolupa com a ofici i que rep el reconeixement dels seus contemporanis. Gomila, però, és encara avui un autor i un artista per descobrir; la seva obra s'ha vist marginada per la perifèria geogràfica en què es va produir i per les dificultats editores dels anys en què es desplegà.



Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l'AELC.
Documentació: Ismael Pelegrí.
Fotografies: Ismael Pelegrí.