Rafa Gomar (Gandia, 1955). Ha cursat estudis de Magisteri i de llicenciat en Ciències de l'Educació a València. Durant cinc anys va exercir de mestre en l'escola pública i després, mentre estudiava la llicenciatura, compaginava aquesta tasca amb la traducció d'articles de diverses revistes culturals i científiques de València. Des de 1987 treballa a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a corrector, redactor i traductor. També ha col·laborat en revistes com Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters o Aiguadolç, entre altres.

La seva trajectòria literària es centra en el gènere narratiu, tot i que també ha conreat la poesia. Entre les seves obres de narrativa destaquen Donato, 2,27 (1988), Hipòtesi (1991), Legítima defensa (1991), Viure al ras (2000), Batecs (2004), Exercicis respiratoris (2005), Bé, perdona'm però estan esperant-me (2014) i Fràgil sol de tardor (2015), entre altres. Per als joves lectors ha publicat En blanc i negre (1995) i Rin (2004).

Des de 2012 ha sigut l’organitzador, juntament amb l’IMAB, de la Nit de contes al Palau, en la qual també ha actuat com a presentador. I des de 2019 és president de l’associació d’escriptors Saforíssims, SL. Aquest mateix any va ser guardonat amb el Premi de Cultura per Ràdio Gandia, Cadena SER.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Bea Fernández i Carme Ros per a l'AELC.
Documentació de l'arxiu personal de l'autor.