És veritat.
Hi ha paraules
que, de tant que les hem dites,
s’han gastat i escorregut.

Enrere només hi ha petjades
i davant camí,
molt de camí.

(Del llibre Quatre poetes de Cerdanya. Puigcerdà: Autoedició, 1993)

* * *

No hi ha camí que vagi enrere
i els revolts esquincen lentament
les melangies.
La brisa configura nous matisos
que deturen finalment
les enyorances.

Així passen els dies,
fins que les tardes es confonen
i ja no sé per on van aquelles traces.

Els sospirs també caigueren
amb les fulles mortes.
Eixutes, van cruixir amb mil laments
en trepitjar-les.

(Del llibre de poemes Berles. Solsona: Solsona Comunicacions, 2000)

* * *

Juga la vall amb el ball de fulles.
Ones dels ocres corren i ocupen
buits de verdor a redós del temple.
Dansa amb el vent la tardor daurada.
Brillen els cims de la serralada.

Et brilla el rostre amb el to del vespre.
Perpetu és el bes del teu somriure.
No hi ha més branques a les estrelles.
Solcs a la pell estalonen vides.

Solca el record amb remor d'icones.

(Del llibre Paraules a la pols de les pedres. Tremp: Garsineu Edicions, 2003)