L'autor, nat a Barcelona i arrelat a Bellver de Cerdanya, s'ha mogut sempre en dues línies de perpètua tradició dins l'excursionisme: la literària i la de la redacció de guies de muntanya. Professor de català, és el cap del Servei Comarcal de Català a la Cerdanya.

Aquesta és, potser, la primera novel·la escrita per Manel Figuera i Abadal que transcorre totalment en un ambient de muntanya, i està perfectament documentada. És la història de tres escaladors: una cordada formada per un noi i una noia d’uns vint anys i un home de quaranta i escaig —que va en solitari— i que coincideixen en una mateixa ascensió. És en el curs d'aquesta travessa hivernal d'alta muntanya que descobreixen, i es descobreixen, les seves mancances i les seves (amagades) virtuts. En resulta, tal vegada, una clàssica narració del dilema d'una dona que se sent atreta per dos homes ben diferents en edat i en actituds filosòfiques i morals davant la vida, però units tots tres per la passió per la muntanya.

En la presentació, en Manel Figuera ens diu: "Potser sí que el relat no s’acaba. A mi també m'ho ha semblat. Potser m'hauré de plantejar no una segona part sinó una continuació, una prolongació en un altre àmbit geogràfic. De tu dependrà, lectora o lector, en funció de la teva anàlisi i valoració personal." Confiem que aquesta prolongació dels personatges Bea, Salti i Elm no es faci esperar massa.

(Joan Cervera i Batariu. "Crònica de llibres", Club Excursionista de Gràcia. Butlletí Social, gener-febrer 2003)