Lluís Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener de 1911. Pertany a una família benestant d'origen noble procedent de Girona. És el vuitè de nou germans i estudia el batxillerat de lletres a Mataró. Als disset anys comença la carrera de Dret a Barcelona i col·labora en les revistes del seu poble natal on escriu ressenyes literàries i les seves primeres narracions sota el guiatge de l'escriptor Joaquim Ruyra.

El 1933 ja és advocat i fa el servei militar amb el càrrec d'alferes d'artilleria. En aquesta època assessora l'empresa paterna de gènere de punt d'Arenys de Mar i s'aficiona a la caça. Paral·lelament continua el conreu de la literatura i guanya el premi de narrativa amb "Els hereus de Xanta" als Jocs Florals de l'Ateneu d'Arenys de Mar, presidits per Joaquim Ruyra i Carles Riba, entre altres escriptors. En el vessant més cívic li influeix decisivament l'obra d'Antoni Rovira i Virgili, sobretot la lectura de la Història Nacional de Catalunya.

L'inici de la Guerra Civil impedeix que realitzi les oposicions de notari i s'apunta voluntàriament a l'exèrcit republicà on és instructor de les milícies populars de la seva comarca. Més endavant és destinat a Aragó i participa en la Batalla de l'Ebre on és ferit. Acabada la guerra, amb la derrota republicana, passa a la Catalunya francesa on és internat en un camp de concentració a Sant Cebrià del Rosselló i Barcarès. Gràcies a l'ajuda internacional aconsegueix arribar a Mèxic el 13 de juny de 1939 amb el vaixell Sinaïa. Fruit d'aquestes vivències escriu un dietari i unes reflexions que seran la base dels articles publicats a El Nacional, el diari oficial del govern mexicà. Més tard hi col·labora en les seccions de literatura, art i cultura.

A Mèxic estudia Filosofia i Lletres i es llicencia a la Universitat Nacional amb la tesi "Notas para un estudio de Àngel Guimerà" (1946). Amb altres escriptors com Josep Carner i Joan Sales participa en la creació de revistes catalanes a l'exili com Full català (1941) i els especialment significatius Quaderns de l'exili (1943) on defensa la seva idea d'unitat dels Països Catalans, basada en la igualtat social, política i econòmica. La seva feina de periodista a El Nacional li permet viatjar arreu de Mèxic i conèixer més profundament les cultures maia i asteca. Tradueix al castellà obres d'Anatole France, Gustave Flaubert, André Gide i E.T.A. Hoffmann i redacta diversos articles sobre escriptors catalans per al Columbia Dictionary of Modern European Literature. El 1947 es casa amb la filòloga gal·lesa Esyllt T. Lawrence i s'estableixen a la ciutat mexicana de Cuernavaca. Al cap d'un any torna a Catalunya on neix la seva filla Maria-Elvina. S'instal·len a la casa pairal d'Arenys de Munt.

A partir d'ara alterna el seu treball d'advocat amb el d'escriptor. Així el 1954 publica Abans de l'alba, una novel·la que té com a referent el llibre sagrat dels maies-quitxè, Pòpol- Vuh. El 1956 apareix una de les obres més celebrades de Ferran de Pol, La ciutat i el tròpic que aplega cinc narracions d'ambient americà i amb la qual obté el premi Víctor Català de narrativa. Amb Érem quatre (1960) continua la sèrie de novel·les que tenen Mèxic com a rerefons, amb una història que ens presenta l'aventura de quatre arqueòlegs en cerca d'una ciutat perduda.

Els anys seixanta són d'una gran activitat. Comença les seves col·laboracions a la revista Serra d'Or que més endavant amplia, amb articles i reportatges, a Tele-estel i d'altres revistes locals. Tradueix al català La sang, el sofre (1965) d'Anna Langfus i publica la novel·la psicològica Miralls tèrbols (1966).

També escriu teatre i literatura infantil. Molts dels seus contes són publicats a les revistes Tretzevents i Cavall fort a més de Vida Parroquial. El recull de relats Entre tots ho farem tot (1982) compta amb un pròleg de Salvador Espriu.

Al llibre De lluny i de prop (1973) edita els articles i assaigs publicats a diverses revistes. Des de 1974 col·labora en diferents diaris: Tele exprés, Avui, El Maresme i El Diari de Barcelona on té una columna dominical fixa, "Hores Britàniques".

Participa en força actes en defensa de la llengua i la cultura catalanes. L'Ajuntament d'Arenys de Mar, la Biblioteca Pare Fidel Fita (1992) i el Consell Comarcal del Maresme (1993) l'homenatgen per la seva obra. Abans, el 1986, la Generalitat de Catalunya li havia concedit la Creu de Sant Jordi.

Lluís Ferran de Pol mor el 19 d'octubre de 1995.