Vídeo promocional de la novel·la El Càstig.


La primera vegada que ens trobem amb el jove noble Galzeran de Monsingle és al davant d'un edifici, del qual no apareix el nom, esperant per entrar-hi. El seu estat d'ànim és molt baix, i se'ns explica que ja enyora el món que haurà de deixar enrere per sempre més. Es diu que té una por espessa, que no remet, encallada a la gola. Perquè l’ingrés a l'edifici innominat és per a ell i amb totes les lletres, un càstig, El Càstig de la seva vida.

A partir d’aquí, hi ha un gran flash back, una llarga mirada al passat, que constitueix el nucli de la novel·la sencera. Veiem, doncs, Galzeran i la seva bessona, Beàtrix, amb pocs anys d'edat, i també el seu germà més gran, Guillem; coneixem la seva mare, Valèria, i el seu pare, el temible amo d'acer, el senyor Joan Fost de Monsingle.

L'escena on observem per primer cop Galzeran en acció és dramàtica: el sotmeten a una expulsió de dimonis perquè el seu mestre el considera massa intel·ligent per a l'edat. El cert és que Galzeran té un intel·lecte superdotat, acompanyat del que avui dia coneixem com a "memòria fotogràfica", barreja explosiva que a l'edat mitjana no era pas entesa ni permesa. Galzeran, doncs, pateix, segons els seus coetanis, una possessió satànica que cal fer desaparèixer. Ell, trasbalsat després de la dura experiència, acaba confessant a la seva mare el que li ha fet un desaprensiu membre del bisbat de Vic, el canonge Benet Verneda, personatge intocable que es revelarà com a molt perjudicial.

Galzeran (i Beàtrix) anirà creixent en edat i en intel·ligència, però simulant sempre tenir menys coneixements dels reals, per evitar ser sotmès a més exorcismes. Paral·lelament, descobrirà a poc a poc que la seva inclinació sexual tampoc casa amb la dels altres nois, i un dia comprendrà, amb un intens dolor, que és homosexual. Aquest fet és un secret que Galzeran no explica ni a la seva bessona, evidentment. Només n’estarà al cas, per confessió directa del jove, el sacerdot de la família, el capellà Ansulf, el qual dictarà al noi una primera penitència que no acaba amb el "problema". És la segona, el Càstig definitiu, la que durà Galzeran cap a un destí que mai ningú no s’hauria imaginat.

En el decurs de la novel·la seguirem Galzeran de Monsingle fins a l’Escola catedralícia de Vic i la Universitat, l’Studium de Montpeller, on cursarà els estudis de medicina, la seva autèntica passió des que era un infant.

Coneixerem els seus mestres, i toparem amb alguns personatges històrics, com és el cas del rei Pere Tercer el Cerimoniós i el frare Francesc Eiximenis.

Viurem, també, dins l’ambient terrorífic del segle XIV, en què va començar la pesta negra el 1348 i des d’aleshores no va deixar de rebrotar durant determinats anys de la història. Així, entre fets reals i fets ficticis, propis de la trama de la novel·la, transcorre aquesta obra, on el lector assisteix al desenvolupament físic i psíquic d’un noi d’alt llinatge que va néixer en el segle i lloc equivocats. I va pagar un preu ben alt pel seu “error”.


(Sinopsi)