Maria Dolors Farrés (Vic, 1962) és escriptora i llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Exerceix la seva professió durant 17 anys en diversos setmanaris comarcals. És locutora d'Onda Rambla, Ona Osona, Ràdio Vic i corresponsal de Catalunya Ràdio entre 1985-1998 i 1999-2001. Durant aquesta etapa també col·labora en altres treballs, com la Revista Imatges... Records de la vida d'Osona i el Ripollès, d'Edicions el Bon Temps i la Revista de la Fundació Espriu.

El 1995 publica la novel·la curta Ciutat ambre (Columna) i el llibre El Pla del Remei. Col·lecció Els Barris d'Adigsa (Generalitat de Catalunya). Fa una incursió al terreny editorial com a redactora per a les editorials Castellnou i Credsa-Vox-Biblograf.

Mentrestant, però, escriu relats i comença L'hora quieta, novel·la que li porta set anys i mig de feina i que el 2003 publica a internet Nació Digital. El 2007, L'hora quieta guanya el premi finalista del Sant Jordi i el 2008 apareix sota el segell de Proa amb el títol El monestir de l'amor secret.

Maria Dolors Farrés creix entre els munts de papers i llibres de temàtica geològica i paleontològica que envolten el seu pare. Tot i l'atracció pel món científic, el seu interès s'encamina cap a la literatura poc abans de l'adolescència. Per a ella comencen llavors temps difícils en què s'inicia en l'escriptura però s'interrompen sovint. No és fins als 25 anys que aconsegueix endinsar-se en l'activitat de crear ficció de manera continuada. El 2003, una malaltia l'allunya de les activitats periodístiques. A partir d'aleshores, es dedica exclusivament a la literatura.

El 2010 apareix la traducció al castellà d’El monestir de l’amor secret, amb el títol Esa hora tan quieta, publicada per JP Libros.

L'any 2017 publica la seva quarta novel·la, El Càstig. L'any següent apareix publicada la novel·la L'hora quieta, la versió íntegra i original de la novel·la amb què l'autora havia quedat finalista del premi Sant Jordi.