Pau Faner i Coll va néixer a Ciutadella, a l'illa de Menorca, el quatre d'abril del 1949. És novel·lista, pintor i professor de secundària. Va fer els primers estudis a Ciutadella i es trasllada més tard a Mataró i a Barcelona. En aquesta ciutat estudia Filosofia i Lletres, seguint les especialitats de filologia hispànica, catalana i anglesa. Finalment es doctora en Filologia Romànica. La seva tesi doctoral va ser publicada el 1982 sota el títol La nova narrativa illenca des de dins. Com a catedràtic d'anglès ha donat classes a l'Institut J. M. Quadrado, de Menorca. La pintura és la seva altra passió i ha dut a terme diverses exposicions a Europa i Amèrica: Barcelona, Madrid i Nova York, entre altres ciutats.

La seva obra narrativa comença a veure la llum el 1972 amb la publicació del llibre Contes menorquins. Els crítics van considerar des d'un primer instant que l'obra d'en Faner beu de les fonts de la narrativa sud-americana. El rerefons mític i el gust per la fantasia són algunes de les característiques que abonen aquesta tesi. El 1974 publica L'arcàngel, que va merèixer el premi Ciutat de Mallorca. Són anys d'intensa activitat que el porten a guanyar el premi Sant Jordi el 1976, amb Un regne per a mi. Després de diversos llibres narratius, el 1984 s'enduu el premi Víctor Català de contes amb Lady Valentine i, el mateix any rep el premi Josep Pla per la novel·la Fins al cel. Més tard, amb una novel·la d'aventures, Moro de rei, on narra la crisi vital d'un jove, escindit entre dues cultures, la cristiana i la musulmana, guanya el premi Ramon Llull del 1988. A partir de Mal camí i bon senyor, premi Sant Joan del 1992, Faner deixa una mica de costat la seva obra novel·lística, tot i que publica narracions, La núvia del vent (1995) i llibres infantils, com ara Les noces del cel i de la terra (1997), entre altres. El 1999, Edicions de la Magrana reedita les seves principals novel·les en una col·lecció d'autor.

L'any 2004 reprèn la seva activitat novel·lística amb Aetara, una obra d'aventures que té com a fons les creences ancestrals de veneració de la Mare Terra, tant a Menorca com a tot l'àmbit mediterrani. També ha fet dues obres en castellà, el llibre de narracions Caballos de carga (1984) i la novel·la Flor de sal, que va guanyar el premi Nadal el 1986 i també el premi Chianti Ruffino Antico Fattore. Col·labora en premsa i en altres publicacions periòdiques, com ara l'Avui, El Periódico, Diario 16 o Última Hora. A més dels premis esmentats, ha guanyat també premis de la crítica, el Joan Crexells, el 1985, per Fins al cel, i el premi de la Crítica en narrativa catalana, el 1977, per Un regne per a mi. En teatre ha publicat sobretot obres per a públic infantil i també una adaptació de la seva novel·la Fins al cel. El 2011 publica Les bodes del diable, una llarga i intensa novel·la d'aventures en què els protagonistes emprenen un viatge per un món violent i religiós alhora, a la recerca de l'amor i de la felicitat.

El 2012 l'Ajuntament de Ciutadella reconeix la seva trajectòria literària i artística amb la Medalla d'Or d'aquesta ciutat.