Eduard Escalante i Mateu (València 1834-1895). Autor teatral, principalment de sainets.

Orfe de mare i abandonat pel seu pare, viu amb una família del Cabanyal de València d'extracció social humil. De jove coneix alguns membres destacats de la cultura valenciana com Teodor Llorente. Aviat combina el seu treball de pintor de ventalls amb el d'escriptor. Les seves primeres obres de teatre són dues peces sobre la vida de Sant Vicent Ferrer. Tot i que escriu un drama romàntic, Raquel, es decanta per un gènere de caràcter més popular, el sainet. A partir de 1862 amb Què no serà i La sastressa inicia una etapa d'èxits teatrals que amb Un grapaet i prou (1868) el converteixen en un autor consagrat.

Els seus sainets, humorístics, tenen com a protagonistes la classe mitjana-baixa valenciana que en la seva pretensió d'ascensió social canvia el valencià pel castellà ple de valencianismes. Alguns dels seus personatges arquetípics són presentats com a éssers ridículs i farsants. Així apareixen els forasters de l'obra Tres forasters de Madrid (1876). Estrena i publica fins a quaranta-set obres que tenen un estil perfilat al llarg dels anys i que dona peces destacades com: La xala (1871), L'escaleta del dimoni (1874), Les xiques de l'entresuelo (1877) o Les coentes (1880).

Reconegut com un dels autors més destacats del teatre valencià d'aquest gènere dramàtic, la seva influència perdura fins bona part del segle XX.



Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l'AELC.