Obreta que forma part del Dotzè de Lo Crestià, capítols 357 al 395, però escrita abans de 1384, data en què els Jurats de València, a qui dedica l'obra, li abonen el preu d'una còpia. La idea d'Eiximenis és predicar l'amor a la comunitat i el servei a la "cosa pública", els fonaments dels quals són la concòrdia entre els homes, el respecte i l'observància de les lleis, així com la fidelitat als consells savis. En aquesta obra és evident la influència de Sant Agustí.