Maica Duaigües neix a Barcelona el 1946, però la vida la passa a cavall entre la seva ciutat natal i Calafell.

Des de ben petita, sent una connexió especial amb els llibres; i la lectura, l'escriptura i el dibuix aviat es converteixen en la seva principal distracció. Les excursions regulars a la biblioteca li permeten obrir-se a altres tipus de lectura més enllà de la narrativa, com la poesia, el còmic i l'article periodístic. A tretze anys, comença a escriure dietaris que destrueix a mesura que creix, però que va conservant a partir de 1979. Els poemes que escriu durant els anys d'adolescència, els recull en poemaris autoeditats i els comparteix amb el seu entorn íntim. La bona acollida que tenen entre els seus cercles l'anima a continuar escrivint.

Cursa tres anys a l'Escola d'Art i Oficis Llotja, i un a l'Escola Massana, i es llicencia en Psicologia a la Universitat de Barcelona amb la promoció de 1981. Dedica la vida laboral a la feina d'administrativa en diverses empreses i la compagina amb la seva passió per la poesia i la divulgació.

El 1993 entra en contacte amb el grup Poesia Viva, i forja una bona amistat amb Josep Colet i Giralt, un dels fundadors i director de l'associació de poetes, escriptors i cantants que es reuneix a la Cova del Drac, i també fundador i director del SIP (Seminari d'Investigació Poètica), al qual s'incorpora posteriorment Duaigües. Aquell mateix any, inaugura una exposició que combina la poesia i l'obra plàstica acompanyada d'un recital que presenten la periodista, Mercedes Requesens, i la filòloga, Maria Teresa Espeita.

El primer llibre de poesia en castellà, El amor que se escribe, l'autopublica l'any 1982, i Vers un país de Poesies, el seu primer poemari en català, veu la llum l'any 2011 de la mà de Parnass Ediciones. El 2021, publica Último año que pasé contigo, on barreja poemes en llengua catalana i castellana, i Nadal Amunt, Nadal Avall, el seu quarts recull en solitari; i l'any següent publica Brúixola per a uns versos perduts, un crit a la vida i a la resiliència. Aunque la voz se oponga a la palabra (2004) completa la seva producció poètica en llengua castellana.

Des de 2005, dirigeix un programa setmanal a Ràdio Sarrià i un altre a Calafell Ràdio anomenat "Abecedari Poètic". Participa de manera periòdica en diferents recitals de poesia tant a Calafell com a Barcelona, i durant diversos anys col·labora a la revista veïnal Sant Antoni 2000. El 2005, crea el grup de poesia Poemes al Nas de la Lluna, que troba refugi l'any 2013 en un portal web amb el mateix nom.

A més de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, també és membre de l'Associació d'Escriptors de Catalunya, de l'Ateneu Barcelonès i del Cercle Artístic de Sant Lluc.