GUIA DE LECTURA

Edat de lectura

Per les seves característiques temàtiques El secret de Goethe resulta apropiat per a nois i noies de setze a divuit anys, especialment per a estudiants del batxillerat artístic o de l'assignatura d'història de l'art. També pot resultar adient per a estudiants de les branques més científiques, en atenció a l'interès del mateix Goethe, i de l'autor, per la ciència.

Argument

Presentat com a segona part de les memòries del seu suposat autor, el pintor alemany Johann Heinrich Wilhelm Tischbein, més conegut com Tischbein el Jove, el text narra les relacions entre l'escriptor Johann Wolfgang Goethe i ell mateix. Aquestes relacions, iniciades a Roma arran de l'estada realitzada per Goethe en aquesta ciutat, van portar els dos personatges fins a Nàpols, on, davant l'actitud de Goethe, que tiranitzava qui li era a prop amb l'objectiu de sumar-lo al seu projecte personal de transcendència, Tischbein decideix abandonar-lo per establir-se com a pintor.

A la tercera part es produeix el retrobament entre els dos personatges, a Weimar, al cap de molt de temps, quan les seves relacions de joventut, que no havien tingut continuïtat, havien passat a formar part del record i de les seves respectives personalitats. És llavors que el lector té l'oportunitat de conèixer el secret que dóna títol a la novel·la.

Tema

Sens dubte, el tema central de l'obra és la personalitat del mateix Goethe, vista no pas únicament des del punt de vista de la seva grandesa i transcendència literàries, sinó també des del vessant humà, quotidià, que proporciona un personatge secundari com el seu amic Tischbein. Es tracta d'una personalitat encara en formació, que busca la seva pròpia identitat i que, per tant, presenta mancances al costat de múltiples vocacions: escriptor, pintor, botànic, físic, geòleg, aventurer, enamorat... En aquest sentit, la novel·la ens mostra un artista total, però que encara no ha arribat a definir-se tal com ha estat conegut més tard. En conseqüència, hi apareixen els temes que van lligats a la personalitat de Goethe: la Il·lustració com a corrent humanista en què art i ciència formen una unitat; el classicisme i el romanticisme com a opcions estètiques que solquen tot el text de la novel·la amb les continuades referències al Werther; la creació artística com a motiu de reflexió; la curiositat com a mitjà de coneixement del món i com a actitud vital, o l'interès per la natura com a conseqüència de la curiositat.

Personatges

La majoria dels personatges que apareixen a la novel·la són històrics. Goethe i Tischbein –protagonista i narrador– concentren el pes de la narració i hi aporten el gruix temàtic. De fet, la reflexió dialèctica que s'estableix entre aquests dos personatges esdevé un tret distintiu de la novel·la, especialment en allò referent a la visió de Goethe que transmet.

Friedrich Bury, Johann Georg Schütz, Johann Heinrich Lips, Angelika Kauffman i Karl Phillip Moritz, entre els més destacats, constitueixen el grup d'artistes –pintors els primers, escriptor el darrer– amb qui conviu Goethe en la seva estada a Itàlia. Moltes de les reflexions que proposa la novel·la parteixen de les converses que s'estableixen en les seves reunions.

D'altres, com Rafael Mengs, Johann Winckelmann i Phillip Hackert, també pintors, apareixen més com a referents artístics. De la mateixa manera que la figura de Carlota von Stein és el referent indefugible de la personalitat amorosa de Goethe, present en la reflexió al voltant del Werther. Lord Hamilton i Emma Hart, personatges igualment històrics, representen la plenitud vivencial i, alhora, el conreu del classicisme que perseguia Goethe amb el seu viatge a Itàlia.

Finalment, tanmateix, amb l'arribada d'Horace Nelson a Nàpols, aquests dos personatges acaben reproduint el mateix esquema amorós perfilat al Werther, ja que Emma esdevé l'amant de Nelson amb el consentiment de Lord Hamilton. Faustina Antonini és una romana que manté relacions amb Goethe quan aquest ja s'ha separat de Tischbein. En certa manera, aquest personatge ocupa un lloc semblant al d'Emma Hart en relació amb l'experiència amorosa.

Destaquem encara els guies Bartolomeo i Raimundo, personatges avesats a entrar en contacte amb tota la grandesa de la Natura, que apareixen en l'ascensió al cràter del Vesuvi.

Suggeriments didàctics

Goethe i Tischbein fan un ampli recorregut per la Roma monumental. Això permet treballar els monuments romans que apareixen a la novel·la amb diferents activitats:

a) Situar sobre un plànol de la ciutat els monuments que visiten i intentar establir-ne un itinerari.
b) Fer un inventari d'imatges dels monuments visitats.
c) Buscar informació sobre algun monument en concret i fer-ne un comentari artístic.

Un dels focus d'interès de la novel·la és la personalitat de Goethe. Després o durant la lectura, poden destriar-se'n les característiques més importants, bé redactant-ne una visió de síntesi, bé recopilant les seves sentències més importants. També pot fer-se una comparació entre el Goethe del principi de la novel·la, amb una personalitat encara per acabar de definir, i el que apareix al final, a Weimar.

Un dels trets distintius que té El secret de Goethe és la reflexió sobre l'amor que apareix tot al llarg del text. Aquest aspecte pot treballar-se des de diverses vessants:

a) Resseguint l'actitud de Goethe davant la seva obra Werther al llarg de la novel·la i la relació existent amb Carlota von Stein (es pot plantejar, per exemple, el tipus de vivència amorosa que hi apareix).
b) Analitzant la vida amorosa d'altres personatges, especialment la d'Angelika Kauffman i la relació amorosa que s'estableix entre Lord Hamilton, Emma Hart i Horace Nelson.
c) Comparant diferents models de dona: Carlota von Stein, Emma Hart, Faustina Antonini, Christiane Vulpius, sobretot tenint en compte la seva relació amb Goethe.

Un altre centre d'interès de la novel·la és la curiositat pel coneixement de la Natura. Pot treballar-se fent un recull de tota la varietat d'elements naturals (plantes, animals, etc.) que atreuen l'atenció de Goethe o bé concentrant-se en un aspecte concret, per exemple la seva teoria sobre els principis de la vida vegetal o la seva atracció pel Vesuvi. L'alumne pot aportar-hi la seva pròpia opinió personal.

La reflexió sobre l'art i la creació artística també ocupa bona part de l'atenció lectora. En aquest sentit, pot organitzar-se un debat al voltant de les teories artístiques que apareixen en les converses que mantenen el personatges de la novel·la al voltant de la pintura i la creació literària.

El col·leccionisme és una afecció que apareix al llarg d'El secret de Goethe. Pot treballar-se aquest aspecte a partir de l'experiència de l'alumnat, per escrit o oralment. Es tracta que l'alumnat exposi les seves afeccions en aquest terreny amb l'objectiu d'arribar a fer una valoració del col·leccionisme com a procediment per al coneixement del món i per a l'enriquiment cultural. El col·leccionisme de Goethe i Lord Hamilton poden servir de referent.