Joan Crexells
1896-1926
Sis mesos, 1896.
Fotografia de la primera comunió, quan devia tenir 10 anys, el 1906.
19 anys, 1917.
Amb el seu gran amic Joaquim de Trias davant la columna de Grosser Sterne de Berlín, el 20 de maig de 1920.
Amb la seva esposa, Francesca Pizà, a Berlín, el novembre de 1922.
Biografia
Joan Crexells i Vallhonrat neix a Barcelona el 5 de març de 1896 en el si d'una família burgesa i sense antecedents amb formació intel·lectual. Després de passar gran part de la seva infantesa a la masia dels seus pares a Sant Joan Despí, comença el batxillerat i paral·lelament fa estudis mercantils a l'Escola de Comerç. Inicia els estudis universitaris de Filosofia el 1913, l'any que s'inaugura aquesta especialitat a la Universitat de Barcelona i on, entre altres, rep la docència de Jaume Serra i Húnter i és company de Josep Maria Batista i Roca. Dos anys abans, havia publicat a la Revista dels Estudis Universitaris Catalans un text inèdit de Ramon Martí d'Eixelà. El 1916 és alumne d'aquest centre parauniversitari, on rep cursos de Rubió i Lluch, així com del Seminari de Filosofia regentat per Eugeni d'Ors, on Crexells és nomenat, juntament amb Josep Maria Capdevila, professor assistent i dóna un curset d'Epistemologia. Simultàniament, assisteix a les conferències sobre pedagogia de Montessori del 1916.
En acabar la llicenciatura, el 1918, imparteix el curs Introducció a la Filosofia als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya. Durant el mateix any és també ponent de la secció de filosofia del II Congrés Universitari Català i enceta la seva col·laboració a La Revista i a Quaderns d'Estudi, on publica diversos articles de divulgació filosòfica. Després de realitzar els cursos de doctorat a Madrid, el 1919 es doctora en Filosofia, amb només vint-i-tres anys d'edat, amb una tesi sobre la teoria del coneixement titulada Las verdades absolutas. Es tracta d'un estudi de Bolzano i de la filosofia lògica anglosaxona de començament de segle. Paral·lelament escriu una sèrie d'articles sobre la filosofia de Bertrand Russell, de tema realment inèdit per al seu context cultural, i també fa referència a autors com Whitehead, Poincaré, Mach, Frege o Peano.
Amb aquests inicis, doncs, Joan Crexells es mostra com un humanista atent als moviments culturals, científics i tècnics del seu temps, a la literatura, la política fiscal, el comerç exterior, l'economia en general i a les qüestions socials i nacionals, a més d'incorporar nous corrents europeus a la cultura catalana. De fet, és considerat un dels intel·lectuals catalans més importants de principis del segle XX i un dels primers prototips d'alumne segons l'ambiciós projecte educatiu de Prat de la Riba.
El 1920 s'integra a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, dependents de la Lliga Regionalista. Aquest any, fa amistat amb Carles Riba i, en companyia de l'escriptor Josep Maria de Sagarra, viatja a Berlín com a corresponsal del diari La Publicitat, on comença a escriure articles, considerats petits assaigs, sobre amplis aspectes culturals. A la universitat alemanya assisteix a classes de filosofia grega i segueix els cursos d'Alois Riehl i Rudolf Stammler sobre filosofia del dret. De tornada a Catalunya, el 1921, dicta un curs sobre «El problema de la realitat exterior» a l'Associació Catalana d'Estudiants i pronuncia nombroses conferències sobre filosofia alemanya i corrents filosòfics moderns, com ara a la Universitat de Salamanca, on coneix Miguel de Unamuno.
El 1922 guanya unes oposicions per al càrrec de cap d'estadística de l'Ajuntament de Barcelona, que li finança un viatge altre cop a Alemanya per estudiar aquesta disciplina. A Berlín rep docència dels professors Botkiewicz i Meerwart, i a Múnic és agregat a l'Institut Municipal d'Estadística. Mentrestant, La Publicitat es catalanitza i és fet òrgan oficiós d'Acció Catalana, partit on Crexells acaba militant. A més d'altres articles, durant el 1922 publica la sèrie «Los fundamentos científicos del marxismo», que suposa una anàlisi econòmica des d'un angle liberal de les tesis contingudes a El Capital. El 1923 s'integra, amb el poeta Tomàs Garcés, al Comitè d'Ensenyament i Defensa de la Llengua Catalana, constituït a l'Ateneu Barcelonès, i també escriu un conjunt d'articles sota l'epígraf «L'endemà de les festes», d'un singular ressò polític, on critica l'actitud política de Francesc Cambó i defensa la viabilitat de la independència de Catalunya. Altrament, després d'un viatge d'estudis per Itàlia, realitza una estada a Anglaterra i segueix uns cursos d'estadística a la University College de Londres, on és alumne d'Alfred Marshall, i al Galton Laboratory, on estudia amb K. Pearson, Elderton i Irving.
A mitjans de 1924 torna a Barcelona i, tot i que la dictadura militar de Primo de Rivera li impedeix prendre possessió del nou càrrec a l'ajuntament barceloní, Francesc Cambó el nomena secretari de la secció d'estadística del Foment del Treball Nacional. De manera paral·lela, Crexells, profundament aficionat a l'estudi dels clàssics grecs, esdevé per encàrrec de la Fundació Bernat Metge el primer traductor al català dels Diàlegs de Plató, reunits en tres volums del 1924 al 1928. Val a dir que la traducció de l'obra platònica respon sobretot al seu interès per aproximar-se de manera directa a l'antiguitat clàssica, que troba paradigmàtica. És també el 1924 quan col·labora en la nova Revista de Catalunya, que dirigeix el seu amic i company polític Antoni Rovira i Virgili. Segurament és en aquesta revista on trobem els treballs més madurs i més originals del seu pensament, amb articles com «De Hobbes a Maurras», «La ciència i el futur» o «La història a l'inrevés».
El 1925 es llicencia en Dret i apareix la seva traducció al castellà de l'obra de l'alemany Ludwig Busse Concepción del universo según los grandes filósofos modernos. També passa a dirigir la pàgina de «Finances i Comerç» de La Publicitat, on escriu amb el pseudònim d'"Observer" una gran quantitat d'articles d'economia. Inaugura així el periodisme financer al context català i introdueix, per exemple, les teories econòmiques de Keynes. L'any següent encara fa un altre viatge d'estudis, aquesta vegada a Àustria i Polònia, però en tornar cau malalt i mor el 13 de desembre de 1926 a l'edat de trenta anys.
En homenatge al jove humanista s'institueix el 1928 el premi de novel·la catalana que du el seu nom. El 1929 es publica una Miscel·lània Crexells, amb la contribució de nombrosos autors. Tot seguit, Carles Riba i Joan Estelrich es proposen la publicació pòstuma de la seva obra completa, amb el títol Assaigs de Joan Crexells, dels quals només s'edita el llibre Primers assaigs el 1933. Tot i unes condicions polítiques molt adverses, a causa del franquisme, el 1968 apareix el volum La història a l'inrevés, una nova selecció d'articles de Crexells. Finalment, el 1996 s'inicia l'edició de l'Obra completa, reunida en quatre volums i acabada el 1999.
En acabar la llicenciatura, el 1918, imparteix el curs Introducció a la Filosofia als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya. Durant el mateix any és també ponent de la secció de filosofia del II Congrés Universitari Català i enceta la seva col·laboració a La Revista i a Quaderns d'Estudi, on publica diversos articles de divulgació filosòfica. Després de realitzar els cursos de doctorat a Madrid, el 1919 es doctora en Filosofia, amb només vint-i-tres anys d'edat, amb una tesi sobre la teoria del coneixement titulada Las verdades absolutas. Es tracta d'un estudi de Bolzano i de la filosofia lògica anglosaxona de començament de segle. Paral·lelament escriu una sèrie d'articles sobre la filosofia de Bertrand Russell, de tema realment inèdit per al seu context cultural, i també fa referència a autors com Whitehead, Poincaré, Mach, Frege o Peano.
Amb aquests inicis, doncs, Joan Crexells es mostra com un humanista atent als moviments culturals, científics i tècnics del seu temps, a la literatura, la política fiscal, el comerç exterior, l'economia en general i a les qüestions socials i nacionals, a més d'incorporar nous corrents europeus a la cultura catalana. De fet, és considerat un dels intel·lectuals catalans més importants de principis del segle XX i un dels primers prototips d'alumne segons l'ambiciós projecte educatiu de Prat de la Riba.
El 1920 s'integra a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, dependents de la Lliga Regionalista. Aquest any, fa amistat amb Carles Riba i, en companyia de l'escriptor Josep Maria de Sagarra, viatja a Berlín com a corresponsal del diari La Publicitat, on comença a escriure articles, considerats petits assaigs, sobre amplis aspectes culturals. A la universitat alemanya assisteix a classes de filosofia grega i segueix els cursos d'Alois Riehl i Rudolf Stammler sobre filosofia del dret. De tornada a Catalunya, el 1921, dicta un curs sobre «El problema de la realitat exterior» a l'Associació Catalana d'Estudiants i pronuncia nombroses conferències sobre filosofia alemanya i corrents filosòfics moderns, com ara a la Universitat de Salamanca, on coneix Miguel de Unamuno.
El 1922 guanya unes oposicions per al càrrec de cap d'estadística de l'Ajuntament de Barcelona, que li finança un viatge altre cop a Alemanya per estudiar aquesta disciplina. A Berlín rep docència dels professors Botkiewicz i Meerwart, i a Múnic és agregat a l'Institut Municipal d'Estadística. Mentrestant, La Publicitat es catalanitza i és fet òrgan oficiós d'Acció Catalana, partit on Crexells acaba militant. A més d'altres articles, durant el 1922 publica la sèrie «Los fundamentos científicos del marxismo», que suposa una anàlisi econòmica des d'un angle liberal de les tesis contingudes a El Capital. El 1923 s'integra, amb el poeta Tomàs Garcés, al Comitè d'Ensenyament i Defensa de la Llengua Catalana, constituït a l'Ateneu Barcelonès, i també escriu un conjunt d'articles sota l'epígraf «L'endemà de les festes», d'un singular ressò polític, on critica l'actitud política de Francesc Cambó i defensa la viabilitat de la independència de Catalunya. Altrament, després d'un viatge d'estudis per Itàlia, realitza una estada a Anglaterra i segueix uns cursos d'estadística a la University College de Londres, on és alumne d'Alfred Marshall, i al Galton Laboratory, on estudia amb K. Pearson, Elderton i Irving.
A mitjans de 1924 torna a Barcelona i, tot i que la dictadura militar de Primo de Rivera li impedeix prendre possessió del nou càrrec a l'ajuntament barceloní, Francesc Cambó el nomena secretari de la secció d'estadística del Foment del Treball Nacional. De manera paral·lela, Crexells, profundament aficionat a l'estudi dels clàssics grecs, esdevé per encàrrec de la Fundació Bernat Metge el primer traductor al català dels Diàlegs de Plató, reunits en tres volums del 1924 al 1928. Val a dir que la traducció de l'obra platònica respon sobretot al seu interès per aproximar-se de manera directa a l'antiguitat clàssica, que troba paradigmàtica. És també el 1924 quan col·labora en la nova Revista de Catalunya, que dirigeix el seu amic i company polític Antoni Rovira i Virgili. Segurament és en aquesta revista on trobem els treballs més madurs i més originals del seu pensament, amb articles com «De Hobbes a Maurras», «La ciència i el futur» o «La història a l'inrevés».
El 1925 es llicencia en Dret i apareix la seva traducció al castellà de l'obra de l'alemany Ludwig Busse Concepción del universo según los grandes filósofos modernos. També passa a dirigir la pàgina de «Finances i Comerç» de La Publicitat, on escriu amb el pseudònim d'"Observer" una gran quantitat d'articles d'economia. Inaugura així el periodisme financer al context català i introdueix, per exemple, les teories econòmiques de Keynes. L'any següent encara fa un altre viatge d'estudis, aquesta vegada a Àustria i Polònia, però en tornar cau malalt i mor el 13 de desembre de 1926 a l'edat de trenta anys.
En homenatge al jove humanista s'institueix el 1928 el premi de novel·la catalana que du el seu nom. El 1929 es publica una Miscel·lània Crexells, amb la contribució de nombrosos autors. Tot seguit, Carles Riba i Joan Estelrich es proposen la publicació pòstuma de la seva obra completa, amb el títol Assaigs de Joan Crexells, dels quals només s'edita el llibre Primers assaigs el 1933. Tot i unes condicions polítiques molt adverses, a causa del franquisme, el 1968 apareix el volum La història a l'inrevés, una nova selecció d'articles de Crexells. Finalment, el 1996 s'inicia l'edició de l'Obra completa, reunida en quatre volums i acabada el 1999.