La felicitat és una vesprada d’estiu
i un llit abraçat a la nuesa dels nostres cossos,
la melodia que inventes les últimes hores
i les pàgines callades dels mots que encara no dic,
una finestra que torna a mirar al vent de llevant
i l’antic menjador golut d’altres moments, 
de la mateixa llum. 

La felicitat és comprovar que els rellotges
sempre ens fan la guitza
i que per enèsima vegada arribem tard
als plans del món.

La felicitat és mullar una llesca de pa 
en l’oli que macerava la tonyina de sorra,
saber que les butxaques estan buides
i que això no té massa importància.

La felicitat és la teua mirada 
aturant la mà que escriu,
el meu bes emmudint la cançó d’estos dies,
la certesa que ara farem l’amor,
i demà també.

("La felicitat", d'Infinitamant)

***

La tendresa
el prec de la mirada
la captura d’un sospir 
el preludi d’un bes
del primer bes
una abraçada plena de mans
que abracen plenes de dits
que abracen
un somriure –el teu–
el meu nom dins de la teua veu
el darrer sospir que se’ns escapa
una caiguda de parpelles
la tendresa

("La tendresa", d'Infinitamant)

***

Tot em porta a tu:
el tren que s’allunya
i el tren que es queda.
Ahir érem tu i jo aquella parella
que es besava amb llavis i dents
a les consignes de l’estació dels adéus.
Avui marxe en qualsevol tren,
poc m’importa ja el destí,
tu no hi seràs i jo no vaig enlloc.
I si l’atzar ens uneix en l’espera,    
les mateixes paraules de comiat
vindran a buscar-nos,
també la darrera abraçada 
que fa dies ens té presoners,
i l’orgull de les llàgrimes 
que ja no volen plorar.
Els llavis es marceixen
per un devessall de silencis
i la pell va esquinçant-se
amb el tacte de l’absència.

(Poema d'Infinitamant)