—Què és per a tu la lectura?
—Un espai de llibertat i de tranquil·litat. Un moment que és molt personal i intransferible. Fent de mestra o escrivint i llegint pels altres també és una manera d'estar per tu, un bàlsam.

[...]

—Quines diries que són les preferències literàries dels infants?
—Actualment els nens estan molt desemparats amb la lectura. Els mestres tenen molta feina i es pensen que amb un mateix llibre per a tothom ja n'hi ha prou. Si tinguéssim més temps dedicat al fet de llegir com fèiem abans, per parlar, compartir, seria diferent. Avui en dia hi ha un excés de "sagues". Has de donar oportunitat per triar, estona per buscar, provar, parlar, orientar-los. Ells busquen un llibre que els enganxi, que sigui divertit, que tingui emoció. Si es malegen massa acaben anant a buscar llibres iguals...

—Quin paper té o pot tenir la biblioteca escolar en la formació dels infants?
—La biblioteca escolar s'ha de complementar amb la biblioteca d'aula. La biblioteca l'ha de portar un mestre-bibliotecari (tècnic) i compartir el pes de la lectura amb el tutor. La biblioteca escolar és la mare de les biblioteques d'aula, és el centre de recursos de l'escola. [...] és el tutor qui ha de vetllar per la lectura dels seus nens i nenes, el mestre-bibliotecari no pot suplir la seva feina: ha de ser una feina d'equip.

—Quins elements fan un llibre atractiu?
—En general que atrapi, que tingui els marges adequats, la lletra que s'entengui, bones il·lustracions. Que l'edició atrapi, que estigui ben editat, ben escrit. Està molt bé que es pugui trobar una estona perquè el nen pugui parlar amb el mestre d'aquests aspectes, ha d'haver-hi un canal. [...] el nen s'ha d'educar amb aquest diàleg.

—Quines són per a tu les claus per motivar a la lectura?
—És molt important que estigui ben valorada dins l'escola, que els nens parlin de llibres com un fet normal. Els mestres han de llegir llibres infantils i juvenils, han d'estar al dia. Els nens han de notar que el mestre l'ha llegit. Cal anar amb compte amb les lectures obligatòries. El tutor ha d'acostar el llibre als nens. Fomentar la biblioteca personal, defugir una mica dels llibres massa socialitzats. A l'escola fèiem comprar a cada nen dos llibres, es repartien i després se'ls enduien per tenir a casa. Està bé socialitzar els llibres de text, però els nens i nenes també haurien de comprar per a ells. Triar amb llibertat. Fomentar la lectura en veu alta del mestre. Fer tertúlies literàries a l'aula, donar espai per poder-ho fer. Relacionar la lectura amb la música i el cinema. Acordar entre alumnes i mestres quan deixarem un llibre si no ens agrada, per exemple, si és un llibre gruixut, a la pàgina vint-i-cinc, si és més curt, a la deu; quants en llegirem cada any, més o menys... Cal tenir en compte que els nens es comprometen, no enganyen, es recomanen entre ells, el mestre pot anar aportant les novetats i la lectura flueix, es transforma en una cosa normal. Rellegint, buscant diferents versions, obres traduïdes, la lectura s'enriqueix molt.

—Quin és el projecte o tasca més important que tens ara entre mans?
—Anar per les escoles i biblioteques de Catalunya, intentar treure la poesia al carrer. Crear, animar les botigues a que regalin poemes als clients, que una floristeria en regali un amb la flor o planta, que en una llibreria-cafeteria n'hi hagi de penjats per tot arreu. Per exemple, a Solsona hem fet que el dia de la poesia estigui present a noranta-cinc comerços. La poesia costa, però li hem de treure la pols.

([S.S.]: Fragment de l'"Entrevista a Lola Casas" a la Bibliomèdia, Àmbit de treball de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya)