En el campo de la literatura infantil y juvenil, la poesía es la gran olvidada y, sin embargo, el primer contacto del niño con el lenguaje "culto" es a través de sus primeros juegos de expresión oral extraídos del folklore popular: canciones de cuna, juegos de balanceo y movimiento, rimas, trabalenguas... con los que aprende a relacionarse afectiva y socialmente. El ritmo, la cadencia, la melodía forman parte del mundo infantil por lo que la poesía, tanto si es rimada o de verso libre, queda muy próxima a él. Pero poner la poesía al alcance de los niños no es infantilizarla y a veces cuatro versos en rima son llamados poemas, con la excusa de que son para niños. Afortunadamente, en las distintas lenguas de nuestro país, buenos escritores cultivan este género, sin contar con los grandes poetas que también pensaron en un auditorio infantil.

[...]

Animales tan comunes como la hormiga, la mosca, la mariposa o la ardilla forman parte junto al grillo, el jabalí, la urraca, la abubilla o el tejón de un nuevo bestiario en el que Lola Casas, con un lenguaje preciso y lleno de imágenes, teje poemas en torno a cada personaje, resaltando con humor las características de cada animal. El arreglo musical es de Ángel Valverde, que a ritmo de samba, de rock, de bossa nova o de swing pone música a los textos que interpretan conocidos cantantes. Las vigorosas ilustraciones de Sergi Mora confieren al conjunto coherencia y vistosidad.

(Maria Eulàlia Ventalló. "Poesías para niños con mucho ritmo", La Vanguardia. Culturas, núm. 83, 21 de gener del 2004, p. 12)

* * *

És difícil trobar llibres de poemes per als més menuts, perquè escriure'ls no és una tasca gens fàcil. Lola Casas ens presenta en aquest llibre seixanta-sis petits poemes, agrupats per temes molt propers als infants: els animals, el cos, la natura, el menjar i la vida quotidiana. Les composicions —escrites en un vocabulari bàsic— es basen en el plaer del ritme i de la rima, en imatges i comparacions simpàtiques, i a voltes originals i sorprenents, fetes amb gràcia i vivacitat. Al·lusions al món dels contes, a objectes de la vida quotidiana, a jocs i joguines, etc. fan que els poemes siguin entenedors i alhora suggeridors. La senzilla musicalitat i la brevetat afavoreixen la memorització com un joc. Vet ací, a tall d'exemple, el poema titulat Dent: "Sota el coixí, / la poso a dormir. / I, a l'endemà..., / què hi haurà?". Finalment, les il·lustracions de Gustavo Roldán, tot i no tenir color, són atractives i molt adients a les característiques dels poemes, i estan amanides amb un punt d'ironia.

(Caterina Valriu. "Poemes petits. Lola Casas", Avui Cultura, 21 de desembre el 2006, p. 19.

* * *

Tot i que Animalades de paper ens ha arribat en un format llibre, només cal fullejar les seves setanta pàgines per adonar-se que darrere aquest recull de petits poemes d'animals s'hi amaga un projecte com n'hi ha pocs, amb lletres majúscules. Un projecte que parteix d'una idea original del músic, compositor, actor i il·lustrador Pere Cabaret i que ha disposat de la complicitat de la poetessa mataronina Lola Casas. Ambdós autors, que coneixen molt bé l'àmbit escolar, saben que un recull de poemes curts i fàcils de memoritzar serà molt ben rebut entre mestres i infants. I encara més si aquests giren al voltant del fascinant món de les bèsties. Però juganers com són de mena, han volgut anar més enllà i el que seria un poemari pur i dur ha donat peu a un treball interdisciplinari que ha unificat la literatura amb la dansa, la fotografia i la plàstica. Mirant les fotografies que il·lustren el llibre, imaginant l'experiència d'aquests nois i noies que riuen, dansen, juguen amb el cos i creen amb papers d'embalar, m'ha vingut al cap la teoria dels Cent llenguatges dels infants que vam aprendre dels nostres veïns d'Itàlia, de les escoles bressol de la zona de Reggio Emilia. Quants llenguatges que tenen els nostres infants per expressar-se i quin poc cas en fem sovint. Unes premisses pedagògiques que, igual que aquest llibre, fomenten l'entusiasme i volen despertar les ganes d'aprendre dels nens i nenes, amb total confiança de les seves capacitats. Animalades de paper és un llibre original i atrevit, que convida a repetir l'experiència, a buscar altres maneres d'apropar-nos a la creació literària d'una forma més autèntica, més vivencial i, sobretot, més divertida.

(Glòria Gorchs. "Interdisciplinari", Presència, núm. 2089, 9-15 de març del 2012, p. 36)

* * *

Aquest llibre neix a partir d'una idea de Pere Cabaret, que ha imaginat un món ple d'animals —d'ara i d'abans, reals i inventats— que han incitat la Lola Casas a escriure un centenar de poemes, en un bell homenatge al gènere dels bestiaris en la més pura línia de Carner o Pere Quart. Poemes breus, endevinalles i jocs de paraules ens evoquen animals que toquen de peus a terra i animals amb el cap als núvols, però també animals en remull o d'altres que, com indica el sumari, no són ni fu ni fa. El mateix Pere Cabaret ha creat unes coreografies protagonitzades per nens i nenes que recreen plàsticament els animals i l'Esther López les ha captades en les fantàstiques fotografies que il·lustren el text, en una proposta que conjuga diversos llenguatges artístics amb uns resultats excel·lents.

(Mònica Baró. "Casas, Lola; Cabaret, Pere. Animalades de paper", Faristol, núm. 73, setembre del 2012, p. 22)