Llucieta Canyà i Martí (La Bisbal d’Empordà, 1901 - Barcelona, 1980). Periodista, poeta i dramaturga. Estudia magisteri i dret.

Des de molt jove s’instal·la a Barcelona on connecta amb diversos àmbits culturals. La seva militància a la Lliga li obre la porta de la col·laboració a La Veu de Catalunya amb una secció diària adreçada a la dona, «Món femení». El feminisme, des d’un punt de vista conservador, ocupa bona part dels seus escrits a diaris i revistes, a més de ser el tema principal de les seves conferències. El 1934 publica el llibre que li dona renom, L’etern femení, prologat per Josep Maria de Sagarra. L’èxit d’aquesta obra amb consells i orientacions femenines moralitzadores té continuïtat anys més tard amb l’obra L’etern masculí (1957) pensada per als homes.

És autora de diverses peces teatrals com L’estudiant de Girona (1936) i L’amor té cops amagats (1954) i d’altres d’inèdites. Des de l’inici de la seva carrera literària també escriu poesia com Mare (1929) i altres poemes posteriors que no s’han publicat.
 

Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l’AELC.
Fotografia del pòrtic: arxiu d'El Punt Avui.