Sota aquest títol s'hi amaga Girona. No pas la Girona de colors i flors que coneixem avui, sinó la Girona grisa i negra, amb què van intitular el llibre que al 1972 van publicar els periodistes Pius Pujades (autor), Just M. Casero (autor), Narcís J. Aragó Masó (autor) i Jaume Guillamet Lloveras (autor).

La novel·la s’inicia amb Andreu Estor, advocat fill d'exiliats que viu a París, la ciutat on van viure els seus pares després de la diàspora del 1939.

Andreu Estor ha rebut una carta dels seus oncles de "la ciutat" amb la notícia de la mort del seu fill Jordi Estor, cosí i amic de l'Andreu.

Quan Andreu apareix a la Ciutat, gener del 1975, es troba amb un estrany secret entorn de la mort del seu cosí. Burxant pels papers de l'arxiu d'en Jordi, va adonant-se de l'ambient difícil on havia viscut el seu cosí.

Cada dia va a l'arxiu per a prendre anotacions i escriure el que ha vist, fins que un dia se sent perseguit.

Un desenllaç sorprenent de l'argument acabarà d'arrodonir un món terrible sota el franquisme. Joana apareix com a caracterització de les dones d'aquells anys, rebels, serioses, jerseis gruixuts i texans.

Bé que els personatges són tots ficticis, excepció feta de l'Anna i en Lluch d'Escubidú, la Joana està inspirada en l'Anna Pagans, futura alcaldessa de la Ciutat.

El desenllaç de La ciutat apareix quan Andreu Estor, assegut al Talgo per a retornar a París, llegeix els papers secrets que acaba de trobar. Per l'altaveu del vagó anuncien que Francisco Franco acaba de morir.