Ferran Cabrero i Miret (Barcelona, 1972). Sociòleg, antropòleg i arqueòleg especialitzat en moviments socials, gestió cultural i cooperació internacional per al desenvolupament a l'Amèrica Llatina i a l'Àfrica subsahariana. Va treballar a El Salvador durant els Acords de Pau. A UNESCO Catalunya va ser coordinador del projecte Cultures del Món (en col·laboració amb el diari Avui), i de iniciatives de cooperació al Sud del Sudan i a la Guinea Equatorial. Com a expert regional del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD, Nova York) ha coordinat diferents projectes a Llatinoamèrica. Viu a Equador treballant amb les comunitats indígenes, en arqueologia amazònica, i exercint la docència com a professor universitari. Va ser president del Casal Català de Quito durant el bienni corresponent 2009-2011.

Autor de diversos articles en revistes especialitzades, de capítols en edicions conjuntes, i de set obres, on es destaca l'assaig social i la difusió científica des de la vivència pròpia. A El camino de las armas: Visiones de la lucha guerrillera y civil en América Latina (1998) i La Revolución pactada: Globalización y transformación de la guerrilla en América Latina (2003); un recull d'entrevistes i un assaig, respectivament, analitza els canvis que s'estan operant a les guerrilles i als moviments socials més radicals del Subcontinent.

A El Tercer Món no existeix: Diversitat cultural i desenvolupament incideix en el valor de la diversitat cultural i la intercultural per sortir de l'atzucac que ens ha portat la modernitat i el creixement econòmic desigual. Els pobles indígenes. Finestra a les Amèriques tan poc llatines és una introducció general al moviment social que ha canviat les formes de fer política a la regió; i Cruxent: L'esperit de la matèria és alhora una biografia novel·lada i un llibre de difusió científica sobre Josep Maria Cruxent, exiliat republicà, explorador, i pare de l'antropologia i l'arqueologia moderna a Veneçuela.

A Retorno a los omaguas. Diario de viaje es narra un trajecte pel riu Napo i l’Amazones fins l’Atlàntic que es converteix en quelcom més que una expedició científica. I a Soberanía indígena. Claroscuros en la construcción del Estado plurinacional e intercultural en el Ecuador (2019) s’analitza el procés fallit de conformació de les Circunscripcions Territorials Indígenes (CTI). 

Les seves obres d'assaig i testimoni abasten diferents esferes de la realitat, especialment d'Amèrica Llatina i l'Àfrica, com els moviments socials i les guerrilles, els pobles indígenes i el dret a l'autodeterminació; el mite del desenvolupament, i les relacions interculturals.