No hi ha cap dubte que Miquel Bota Totxo va ser un home polifacètic. Per això es fa difícil destacar un tret que defineixi la seva llarga trajectòria vital, que començà un 7 de juny de 1920 per acabar el 29 de gener de 2005. Una trajectòria llarga que li va permetre viure com un testimoni privilegiat de bona part del segle XX. Així, són innegables els seus mèrits en el camp de la poesia en llengua catalana i com autor de teatre local, activitats que va desenvolupar sense restar al marge dels principals esdeveniments que varen tenir lloc a la seva vila natal des del 1950. Igualment va ser important la seva labor de Periodista i Cronista de la vila, així com a bibliògraf de temes mallorquins i locals. Per últim no es pot obviar la seva implicació amb la vida cultural de Pollença, participant activament en determinades accions i institucions que tengueren com a objectiu principal la creació i la divulgació cultural. En definitiva, no hi ha dubte que Miquel Bota Totxo fou un subjecte actiu i un referent de la cultura de Pollença i de Mallorca de la segona meitat del segle XX. 

(...)

La poesia de Miquel Bota Totxo es pot considerar hereva de l'escola mallorquina, predominantment costumista i dedicada als temes paisatgístics i humans del seu entorn, però en ocasions no defuig d'un cert caràcter intimista. No hi ha dubte que es tracta d'un excel·lent versificador. Per altra part, és remarcable la utilització des de bon començament del català literari en les seves composicions, precisament en una època en què no estava ben vist aquest fet per part de les autoritats de la dictadura. Per tot plegat, no es pot menysprear la contribució a la potenciació de l'ús de la llengua catalana en el procés de creació literària, així com al seu enaltiment com un dels valors més preuats que posseeix el poble. 

(Pere Salas Vives: "Miquel Bota Totxo. Un home de cultura", text per a la proposta de declaració de Fill il·lustre de Pollença, 2006, recollit per Biel Perelló a Webverd)

* * *

Com a autor de teatre, la seva producció encaixa dins el corrent costumista i retrata la vida del poble, la història local o les llegendes pollencines. D'entre la seva extensa producció teatral, s'han representat Vós reinau damunt l'altura (1948, 1965), amb música de mestre Antoni Torrandell; Somnis de pescador (1958, 1974), musicada pels mestres Joan Santandreu i Jaume Albertí; Sense voler fer mal, amb música de mestre Miquel Bonafè; i l'entreteniment Flocs i banderetes. Vós reinau damunt l'altura, estrenada pel Cuadro Escénico l'any 1948 amb motiu de la celebració del VI centenari de la trobada de la Mare de Déu del Puig, és un poema dramàtic en el qual es combina la història i la llegenda, situat en una època de pesta en la qual Pollença només pot salvar-se gràcies a la intervenció de la Verge. Somnis de pescador és una comèdia costumista que retrata la vida i els costums d'uns mariners de la Cala Sant Vicenç, a partir de la història d'amor que viuen Rosa i Joan. 

En castellà ha escrit obres com Su destino, que estrenà el Cuadro Escénico l'any 1950 al Club Pollença; Realidades, que després es passà a dir Abismos de realidad; i Julia Mendoza. Sovint es tracta de drames que posen en escena temes com l'honor, l'orgull o la posició social, entesos d'una manera obsessiva, cosa que condemna els personatges a la infelicitat.

(Eva Cerdà: "Miquel Bota Totxo", a Mas, Joan (dir.), Perelló, Francesc (coord.), Diccionari del teatre a les Illes Balears, vol. 1. Palma-Barcelona: Lleonard Muntaner, 2003, p. 114-115)