Miquel Bota Totxo neix a Pollença el 7 de juny de 1920.

Alumne avantatjat, comença a escriure poesia a una edat primerenca, estimulat pel metge Miquel Bisbal i pel cap de Correus Francisco Bonnín. Té contacte amb la poeta Maria Antònia Salvà, que li corregeix les primeres composicions poètiques. 

Es forma al Col·legi dels Teatins, centre on exercirà de professor de Llengua i Literatura anys més tard. Més endavant, també imparteix les classes de llengua catalana d'alguns cursos organitzats per l'Obra Cultural Balear.

Durant deu anys (entre 1955 i 1965), és corresponsal de l'Agència EFE a Madrid, on és guardonat amb el Premi al corresponsal més actiu i amb el Premi a la notícia de més valor periodístic. Paral·lelament, durant els anys cinquanta col·labora assíduament en les publicacions periòdiques de Pollença (El Gall, Nord o Punt Informatiu Pollença). Des del 1954 i fins al 1959 és redactor en cap del suplement Pollensa en Cort, dedicat exclusivament a l'actualitat pollencina.

El 1965 torna a instal·lar-se a Pollença, i n'és nomenat Cronista Oficial. En documenta tots els successos, en recull les notícies de premsa, els programes d'actes o de festes, els documents, etc. També redacta, en català i en castellà, treballs etnològics i geogràfics que recullen i difonen la història, les tradicions i els costums locals. En destaquen els llibres Els cossiers de Pollença (1981), Històries, tradicions i llegendes (1986) i 125 anys de música a Pollença (1990).

Als anys cinquanta publica el primer llibre de poemes: Vorera de mar (1952). Després d'una pausa, que coincideix amb els anys en què resideix a Madrid, reprèn la publicació de poesia: el 1965 rep el Premi Ciutat de Barcelona pel llibre A ritme d'hores madures (1966), i és guardonat també amb el Premi floral de Veneçuela, Caracas, en llengua catalana i per l'aplec Poesia en Imatges. El mateix any publica també Cursa de braus i Els cavalls d'Aligi Sassu (publicat a Milà el 1966, amb il·lustracions d'Aligi Sassu). 

Aleshores comença un altre parèntesi pel que fa a la creació poètica, que reprèn amb Torxes de Pau (1979), igualment amb il·lustracions d'Aligi Sassu. A més, el 1979 publica el primer recull de poemes amb il·lustracions de Dionís Bennàssar, amb estudi biogràfic de Ramon Rabassa: Dionís Bennàssar. El fons de la mar (1979). La col·laboració entre Bota i Bennàssar es repetirà anys més tard, amb el llibre de poemes L'Afuament (1982), que inclou vint-i-dues il·lustracions inèdites de Bennàssar. Més endavant, publica 200 homes del món (1988), que incorpora no només els poemes de Bota, sinó també els dos-cents retrats dibuixats per ell mateix. El darrer llibre de poemes que publica és Amb la pau dins l'ànima (1994), amb un títol que subratlla la seva ideologia pacifista. Alguns poemes seus no s'apleguen en llibres, sinó que es publiquen directament a les revistes i pregons (és l'autor que més poemes publica en català al setmanari Arriba, en plena postguerra, entre els anys 40 i 50).

L'interès de Bota per la promoció de l'art es manifesta en la seva participació, activa i ininterrompuda, en la vida cultural de la Vila: és membre fundador de la Secció de Música del Club Pollença i col·labora amb la Banda de Música de Pollença; és vicepresident del Festival de Pollença des de 1962; impulsa i promociona el Certamen de Cinema Amateur (1967-1976); és president del Club Pollença (entitat promotora de l'art, la difusió cultural i l'oci) entre 1969 i 1974. Alhora, dicta conferències i pregons a diversos pobles de Mallorca (Pollença, Felanitx, Bunyola, Sineu, Santa Margalida, Calvià, Palma, etc.).

Així, l'obra creativa de Bota està marcada pels vincles interartístics: no només pels llibres de poemes il·lustrats sinó també per les obres teatrals que combinen música i text. Cal destacar-ne Sense voler fer mal (1948), amb música de Guillem Bonafè; Vós reinau damunt l'altura (1949), un poema escènic amb música d'Antoni Torrandell; i Somnis de pescador (1958), comèdia musical amb música de Joan Santandreu i Jaume Albertí. Durant aquests anys, escriu aquestes i altres obres de teatre que es representen a Pollença, encara que algunes no es publiquen. 

El 3 de febrer de 1955 contrau matrimoni amb Maria Perelló Siquier. És ella mateixa qui impulsa Bota, l'any 2000, a cedir la seva biblioteca i un fons documental format per uns 13.000 exemplars al poble de Pollença, atès que el matrimoni no té fills. Així, amb l'objectiu de preservar-ne el llegat i de posar-lo a disposició dels investigadors, la Biblioteca municipal de Pollença inaugura l'any 2007 una sala Miquel Bota Totxo, que en recull l'obra i el fons documental cedit per l'escriptor.

Entre altres reconeixements, Bota rep el Premi Ciutat de Palma (1973) per l'obra de tasca cultural, impuls i exaltació dels valors culturals tradicionals, i l'any 2006 és nomenat Fill Il·lustre de Pollença.

Mor el 29 de gener de 2005 a Pollença, a l'edat de 84 anys.