Crònica de l'obra del diccionari.
Aquest llibre conta la història del Diccionari Català-Valencià-Balear, l'obra més important del segle XX per a la llengua catalana i presenta totes les persones que s'han pogut identificar com a col·laboradores, prenent com a font el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Aquest bolletí va néixer, sobretot, com a eina d'enllaç entre Antoni M. Alcover i els seus col·laboradors, i si bé es pot dir que tot ell complia aquesta funció, des del primer número el nostre entusiasta promotor hi volgué dedicar una secció especial: la "Crònica de l'Obra del Diccionari", dins la qual hi hauria les notícies particularment referides a la feina concreta de posada en marxa i d'evolució diària de la seva ambiciosa empresa. Aquesta secció, amb aquestes característiques particulars, es va mantenir efectiva als dos primers volums (fins al 1905), va desaparèixer a partir del III i va ser restablida al XII per Francesc de B. Moll. Que no hi hagués la secció no vol dir, però, que la història del Diccionari no continuàs, sinó que es manifestava amb articles de títols molt més concrets, i qualcuns ben representatius de l'estil alcoverià: "Com estam de doblers fets", "Com és que encara no surt el `Diccionari"', ",Com estam, gent frissadora?", "iFora son!", "Quan cou, cura"...
És ben ver que tot el Bolletí és en si mateix una història de l'Obra del Diccionari, perquè de fet es pot dir que tota la feina lingüística que va fer Alcover dins el segle XX va ser en funció del Diccionari, però també ho és que del contengut del Bolletí una part està més directament referida a donar a conèixer les vicissituds de la tasca, mentre que les altres són autònomes i segueixen el seu propi fil. Els texts aquí aplegats corresponen a aqueixa part dedicada especialment a contar com avancen els treballs del Diccionari, i comencen explicant com va néixer la Lletra de Convit i acaben amb la notícia del començament del tom III. Amb unes poques paraules es podria dir que la Crònica és la mostra d'un entusiasme desbordant inicial per una empresa única, d'un refredament posterior quan Alcover entra en conflicte amb l'IEC, d'una tenacitat indescriptible que el duu a vèncer totes les dificultats que en aquells moments se li plantegen, i de l'èxit final, que, però, coincideix amb el declivi de la persona. Al llarg de totes aquestes etapes veim desfilar persones, entitats i publicacions que d'una manera o altra influeixen o bé en l'avanç de l'empresa o en el sorgiment de les dificultats que es van haver de superar. Jaume Corbera ha duit a terme una laboriosa investigació per identificar totes aquestes persones i entitats i presenta aquí una semblança de cada una d'elles.
(Sinopsi de l'editorial)