Joan Biscarri Gassió neix al Palau d’Anglesola el 2 d’abril de 1953, en el trajecte entre l’antiga residència familiar, a Balaguer, i la nova, a Sant Feliu de Llobregat, en una època en què la canalla tenia el curiós costum de nàixer a casa dels padrins materns.

Feliçment casat, té un fill, una filla i un net de cadascun del dos. Viu a Balaguer, on s'ha estat gairebé sempre, llevat d’una llarga infància —fins als dotze anys— a Sant Feliu de Llobregat, on tornarà a viure uns anys més tard, entre 1973 i 1976. Després de sobreviure a un batxillerat tècnic a Balaguer, es llicencia en Filosofia i Lletres (secció de Psicologia) a la Universitat de Barcelona el 1977, aprofitant que, en aquell temps, gairebé ningú no sabia què era això de la psicologia.

El 1981 comença a impartir classes de psicologia evolutiva i de l’educació i de psicologia social a l’Escola de Mestres de Lleida, aleshores adscrita a la UAB, amb un contracte breu que s’allargarà durant quaranta anys.

Doctorat en Psicologia per la UAB, imparteix docència a la nova Universitat de Lleida fins al 2020, principalment als estudis de Mestre, de Psicopedagogia i de Turisme, així com en diversos cursos de postgrau, màsters i programes de doctorat.

A la universitat, compatibilitza la docència amb la recerca i amb els càrrecs de gestió universitària: vicedegà de la Facultat de Ciències de l’Educació, Responsable de Formació del Professorat Universitari de l’ICE, director del Departament de Pedagogia i Psicologia i vicerector de Cultura de la Universitat de Lleida.

Quan el setembre de 2020 li arriba inesperadament la jubilació, després d’una vida de professor, i per tal d’evitar una crisi existencial d’identitat, comença a escriure. Es transmuta en alumne dels cursos de narrativa i de novel·la de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Conrea la ficció, ara que té temps per fer-ho i es presenta a concursos literaris, alguns dels quals tenen l’amabilitat de premiar-lo.

Com que els seus professors d’escriptura insisteixen que ja és un escriptor, es fa soci de l’AELC per mirar de defugir l’equívoca identitat de jubilat.