Al desert californià, hi viu un rar amfibi en via d'extinció: la salamandra. A partir d'aquesta anècdota, Benet i Jornet construeix l'emotiva història d'uns personatges a la recerca dels seus orígens. Salamandra ens proposa un inquietant itinerari a través del qual prenem consciència que els elements en què se sustenta la nostra identitat —la personal i la col·lectiva (la llengua, la història, la pàtria, etc.)— són precaris, inestables i abocats sense remei, com la salamandra, a desaparèixer.

La metàfora de la salamandra del desert, una espècie protegida en vies d'extinció, emmarca una recerca enigmàtica dels referents vitals i el valor dels records i de les coses. Benet i Jornet reflexiona en la seva nova obra sobre la identitat o el passat de la vella i bàrbara Europa, i també sobre el paper de l'expressió artística com a testimoniatge. Amb un traç ferm i segur, amb picades d'ullet al melodrama romàntic, Salamandra sintetitza algunes de les constants, inquietuds i dèries de la dramatúrgia benetiana, especialment respecte al sentit de l'herència, la fidelitat a la memòria i la pulsió de la vida.