Josep Lluís Benet Vidal neix a València el 8 de setembre de 1944. Nebot de l’escriptor valencià Francesc Vidal Roig, descobreix el món de la creació literària a l’Escola Pia amb l’assignatura de redacció i els premis literaris escolars. Però la curiositat artística de Benet va més enllà i assisteix a classes d’expressió plàstica al taller d’un professor de l’Escola de Belles Arts de València. A banda, també s’inicia al llenguatge musical i la guitarra. El 1958, a l'edat de catorze anys, es converteix en un dels fundadors de l’Agrupació Escolta Calassanç, i el contacte amb els escoltes és el que el dur a estudiar Pedagogia.

Atret pels esdeveniments de París del maig de 1968, es trasllada a la capital francesa on compagina el voluntariat a l’associació Compagnons bâtisseurs, amb la tasca de copiar amb ceres els quadres impressionistes del Museu del Louvre. Quan torna a València, treballa de pedagog a l’Escola Pia, on es preocupa dels alumnes amb dificultats i on crea la biblioteca per a organitzar programes de lectura i comprensió. Ser testimoni dels problemes d’aprenentatge dels alumnes el motiva a estudiar Psicologia, i es trasllada a Barcelona, on compagina la feina de mestre amb els estudis de Psicologia Clínica. Un cop graduat, troba feina de psicòleg clínic a la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet i, entre el 1975 i el 1978, és tècnic de rehabilitació de minusvàlids i gestor als Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya.

És ben entrada l’edat adulta, i per influència d’amistats de Rússia, que s’interessa pel món eslau i assisteix a les classes de Literatura Russa que s’imparteixen a la Universitat de Barcelona. Tan gran és aquest interès, que l’any 2013 comença a exercir com a professor de Narrativa Russa Contemporània a les Aules Universitàries de la Gent Gran de la Universitat de Barcelona. Tanmateix, aquesta activitat es veu interrompuda l’any 2019 per la pandèmia de la COVID-19.

Comença escrivint en castellà i la seva primera novel·la, la publica l’any 2009. L’obra es titula Sueños en Manhattan (Editorial Club Universitario) i Benet hi confronta la cultura soviètica amb la llibertat occidental de la França dels anys setanta mitjançant un jove artista rus que viatja a París per fer un estudi comparatiu entre l’impressionisme rus i el francès.

Des de 2010 és voluntari a l’Associació Conex (Fons de Coneixements i Experiència) de persones grans, des d’on dinamitza i organitza diverses iniciatives culturals i literàries. Així doncs, és el creador de l’Espai de Lletres, que serveix per a donar veu a diferents autors catalans i d’arreu; l’organitzador del Certamen Sant Jordi de Conex, del taller d’Escriptura Creativa; i el creador del servei de suport a l’autoedició dels socis de l’entitat, Ediconex, que des del 2016 ha contribuït en les autoedicions de més d’una seixantena d’escriptors. El servei d’autoedicions també serveix al mateix Benet per publicar la seva obra.

El 2016 veu la llum el seu segon llibre, Forgotten, el niño robado de la Casa de la Encina (Ediconex), també en castellà i que enceta la tetralogia La Casa de l’Alzina. També formen part de la sèrie Quan de senyor en dèiem Milord (Ediconex, 2017) i El darrer brot d’Alzina (Ediconex, 2022), finalista del Premi Ciutat de Tarragona de 2022. L’última entrega de la sèrie, Flor d’ausina, és encara inèdita.

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.