Rafael d'Amat, de Cortada i de Senjust, baró de Maldà i Maldanell, neix el 10 de juliol de 1746 al Carrer del Pi de Barcelona. És el cinquè baró de Maldà, fill del coronel Antoni d'Amat i de Junyent i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, i nebot de Manuel d'Amat i de Junyent, governador de Xile i virrei del Perú. Estudia al col·legi de Cordelles de Barcelona, regentat per jesuïtes, on aprèn els fonaments del llatí, l'italià i el francès. Als vint anys contrau matrimoni amb la seva cosina germana, Maria Esperança d'Amat i de Rocabertí, filla del segon marquès de Castellbell. Tenen vuit fills, i sis sobreviuen la infància.

El Baró de Maldà pertany a l'aristocràcia catalana, i disposa d'un patrimoni considerable en propietats rurals i urbanes. Tot i que viu còmodament, no té grans riqueses ni poder. La seva vida està molt vinculada a la ciutat de Barcelona i les rodalies, i és testimoni directe dels profunds canvis socials, polítics i econòmics de finals del segle XVIII i inicis del XIX, els quals, com a qualsevol aristòcrata, no veia amb bons ulls.

El dia del seu aniversari de l'any 1769 inicia el Calaix de sastre, un dietari que escriurà durant quaranta-set anys, quasi ininterrompudament, i que arribarà als setanta-cinc volums manuscrits, conservats fins avui. Aquesta immensa obra, amb el títol complet de Calaix de sastre en què s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any de 1769, a les que seguiran les dels demés anys esdevenidors per divertiment de l'autor i de sos oients, anexes en el dit Calaix de sastre les més mínimes frioleres, conté narracions de viatges i excursions per les contrades catalanes, narracions sobre tradicions, costums i festes populars i religioses, descripcions de ciutats, de pobles, de fets històrics rellevants i d'esdeveniments polítics i socials, informació sobre els menjars de l'època, dades sobre l'economia, el comerç, la manera de viure, etc. En definitiva, és una font preciosa d'informació sobre la vida de Barcelona i Catalunya del seu temps.

Tot i que existeixen altres relats i dietaris del segle XVIII, el Calaix de sastre del Baró de Maldà sobresurt per ser una de les obres més importants de la narrativa en català produïda entre els segles XVII i XIX. El seu estil, fresc i espontani amb el lector, té molt a veure amb la literatura popular satírica i es podria considerar un precedent del periodisme local. Utilitza un català molt col·loquial, interessant pel que fa a mots i expressions ja perdudes. Tanmateix, el Calaix de sastre és un exemple de com, en el segle XVIII, encara no s'havien pogut desenvolupar els instruments sintàctics necessaris per al català literari: el text conté freqüents errors en l'estructura i la construcció sintàctica, la narració s'encalla, i apareixen nombrosos barbarismes i calcs d'estructures típiques del castellà. A pesar d'això, i tot i les possibilitats mínimes de la llengua en què escriu, aconsegueix una narració viva, informal, divertida, i amb una gran riquesa de nivells narratius.

Les poques dades concretes sobre la biografia del Baró de Maldà, hi apareixen en funció dels fets que descriu. Sabem que sent una especial atracció pel món menestral i popular, que és amant de la conversa espontània i les passejades per Barcelona, i afeccionat a les visites socials. Els seus textos no transmeten una gran cultura, però demostra una certa erudició en música. És un home religiós, i es fa acompanyar del seu capellà particular. Com a bon aristòcrata, té una gran fòbia als francesos, que anomena "gavatxs", sobretot després de la revolució de 1789. Gran amant del "ben viure i bon viure", expressa constantment els seus desitjos per la xocolata, les "frioleres" dolces i el vi, i és un assidu d'una comunitat anomenada "El Col·legi de la Bona Vida", que es reunia al palau del marquès de Castellbell, a Horta, per menjar, beure, jugar i "fer platxèria". Amb els anys s'accentua el seu caràcter nerviós, impressionable i hipocondríac.

L'any 1816, ja gran, ingressa a l'Acadèmia de Bones Lletres. Tampoc llavors intenta publicar el seu dietari, perquè el considera només una distracció personal, un entreteniment. Això sí, copia i reescriu alguns fragments a mà, i els llegeix i reparteix entre els amics durant les reunions socials en què participa.

El Baró de Maldà mor a Barcelona el 15 de febrer de 1819, als setanta-dos anys. Tot i que havia abandonat la redacció del dietari l'any 1816 per problemes de vista, escriu algunes notes fins pocs dies abans de la seva mort. És enterrat a la cripta dels Josepets de Gràcia, i no es conserva cap imatge seva.

Les primeres publicacions dels textos del Baró de Maldà consisteixen en fragments del dietari, i apareixen a inicis del segle XX, amb títols com Festes celebrades a Barcelona en los anys 1806 i 1807 per la beatificació del V. Dr. Josep Oriol (1908), Excursions d'en Rafel d'Amat Cortada i Senjust per Catalunya i Rosselló en l'últim quart del segle XVIIIè (1919) i Un Viatge a Vic en 1808: memòries del Baró de Maldà (1925), entre d'altres. El 1954 Alexandre Galí publica el primer estudi complet sobre la vida i l'obra de l'autor, Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà: l'escriptor, l'ambient, premi Aedos de biografia catalana, que inicia el camí per a l'estudi en profunditat del Calaix de sastre. Després, apareixen publicats diversos fragments del dietari amb interessants estudis crítics sobre l'autor, com ara Viatge a Maldà i anada a Montserrat (1986), Exili de Barcelona i viatge a Vic, 1808 (1991) i Miscel·lània de viatges i festes majors (1994), però entre ells no segueixen cap normativa comuna d'adaptació dels textos. L'any 1987, Ramon Boixareu inicia la revisió completa del dietari i la selecció del material considerat essencial, que consistirà en onze volums publicats per l'editorial Curial entre 1987 i 2005. També apareixen nous estudis sobre la vida de l'autor o aspectes concrets del seu dietari, com ara El Baró de Maldà: materials per a una biografia (2003), de Vicenç Pascual, i Xocolata tots els dies: a taula amb el Baró de Maldà (2004), de Joan de Déu Doménech.