Com ho farem per dir la veritat,
i amb un somrís, si ens han cosit la boca?


He procurat la cautela que tot culpable anuncia
abans de cometre el crim, m'he vestit amb estels
i immaculada educació. Com amable servidor
que sóc, també he consagrat els pensaments
al meu senyor, acte després, he servit la copa
daurada i somriure afable. Així, percace el destí.
He vist, tanmateix, que han aparegut entre els nostres
aquells que no eren dels nostres. L'estratagema
ha sembrat fongs i dàlies a la mar. Us he escrit,
no pas perquè no conegueu la veritat. Mai no he tingut por
a l'arquer que sega les pupil.les amb un llamp
hivernal, ni el corquim que rosegarà la carn
del cos talment fusta agraciada. Tampoc no m'ha esverat
l'estèril podridura del coneixement. En canvi,
no podré subornar el destí: em dic Judes!