Josep Ballester (Alzira, 1961) és escriptor i professor de literatura contemporània a la Universitat de València.

Ha conreat sobretot la poesia, amb reculls com ara Passadís voraç del silenci (1985), Oasi (1989), Tatuatge (1989), L'holandès errant (1994), La mar (1997) o L'odi (2005), a més de l'antologia Les muses inquietants. Antologia 1982-2006 (2007); també ha estat antologat a les antologies poètiques més representatives de la dècada de 1980, com ara Ser del segle (1989) o Camp de mines (1991). Amb el recull de poesia infantil Diversos i dispersos versos conversos i perversos dels universos (2013) rep el Premi Samaruc i el Premi de la Generalitat Valenciana al Millor Llibre Editat de l'any.

Destaca igualment la seva producció assagística, tant de caire acadèmic com creatiu, amb llibres com Joan Fuster: una aventura lírica (1990), Temps de quarantena. Cultura i societat a la postguerra (1992), L'educació literària (1999), La traïció d'Ariadna (2001), Les ulleres de Bartleby (2011) o Sobre l'horrible perill de la lectura (2012) entre d'altres. S'ha de ressenyar també de la seva tasca com a traductor, sobretot de literatura italiana, les versions d'autors com Giorgio Bassani (Epitafi, 1996), Dario Fo (Misteri Buffo, 1999), Salvatore Quasimodo (El fals i veritable verd, 1993) o Pier Paolo Pasolini (El plany de l’excavadora, 2001).

La seva obra ha estat traduïda al castellà, hongarès, xinès, anglès i francès. Reconegut animador cultural, Ballester ha sigut vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana pel País Valencià (1997-2004).



Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.