Tots es desinflen. A Anna li cau la falda de les mans. La minyona agafa la llibreta d'en terra. En Joan agafa l'engrut i la brotxa i surt per la dreta. La minyona acaba d'arreplegar els vasos i surt, també per la dreta. Donya Victòria i el mariscal surten al jardí.
Anna agafa una cadira i es dirigeix a un costat del primer terme, s'asseu a la cadira i resta silenciosa, cara al públic.
Baixa la intensitat de la llum.
Per l'esquerra ha entrat en Salvador. És jove, vesteix una mena de jaqueta de pell i jersei i pantalons foscs. En Salvador s'encamina al primer terme, a prop d'on és Anna. No la mira. Resta cara al públic.

ANNA (sense girar-se, a En Salvador). —Arribes molt tard, Salvador. Estic cansada d'esperar-te.
SALVADOR (sense mirar Anna). —No he pogut deixar la feina més prest. Havia d'acabar unes peces al torn.
ANNA. —¿Fins ara fas feina?
SALVADOR. —¿Què vols? Sóc torner. He de treballar per a mal guanyar-me la vida. A mi m'agradaria esser fill de papà, beure whisky, fumar tabac ros, tenir cotxe. Ja m'entens. Donar-me la gran vida.
ANNA. —A Amèrica tothom es dóna la gran vida. Els torners i tot són milionaris.
SALVADOR. —Però no sóc fill de papà. Mon pare just tira endavant, com jo mateix. Bé! No vull parlar de fulletons...
ANNA. —A Amèrica els diaris tiren milions d'exemplars. Els millors periodistes, els millors fotògrafs...
SALVADOR. —Aquí el que cal és riure. Passar-ho bé, i deixar-se estar de bíblies.
ANNA. —A Amèrica tothom llegeix la Bíblia. Els "marines", els "cowboys" i els "gangsters" llegeixen la Bíblia.
SALVADOR. —Tanmateix d'aquí a cent anys ningú no sabrà els nostres noms. Ni a ningú l'importarà una punyetera merda el que guanyava un torner a la setmana. Ni molt menys el que bullia per dintre el cap d'aquest torner!

Puja la intensitat de la llum.

ANNA (es gira i mira en Salvador). —Salvador.
SALVADOR (es gira i mira Anna). —Anna.
ANNA (s'aixeca). —Salvador, t'esperava...
SALVADOR. —M'he entretingut una mica...
ANNA (obre els braços). —Salvador...
SALVADOR (l'abraça). —Anna.

Resten abraçats.

(Fragment de l'obra Massa temps sense piano, dins de Joc de tres. Palma: Moll, 1980, p. 100-101.)