Alfred Badia i Gabarró (Barcelona 1912-1994). Traductor, assagista, poeta i autor teatral.

Destacat traductor de poesia, molt reconegut per les seves versions d'Els sonets a Orfeu de Rainer M. Rilke (1979) i de les composicions trobadoresques (1982, 1988), ha traduït al català de l'alemany, l'anglès, el francès i l'occità.

Com a poeta dóna a conèixer la seva obra en Urgències (1968), Atzucac (1970), Presó de cendra (1976) i Adés era l'alba (1990).

Les seves idees polítiques i filosòfiques han quedat reflectides en nombrosos articles a la premsa catalana, així com en la miscel·lània Crítica, somni, projecte, recerca (1988) i en un treball de l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia de l'IEC (1994). La història del pensament català i l'ús real de la llengua són també temes recurrents en els escrits de Badia, la qual cosa deixa traslluir la seva ferma militància catalanista.

En el camp del teatre, Calpúrnia (1961) i Cròniques desballestades (1977), han estat guardonades amb el premi Joan Santamaria de teatre 1961, i el Josep M. de Sagarra 1971, respectivament.

Rep la Creu de Sant Jordi el 27 d'abril de 1993.



Pàgina elaborada per Anna de Lanuza per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu personal de Lola Badia.