La feina del miner és una feina dura, però el miner baixa a la mina i sap que allà sota l'espera una veta de carbó i que la seva feina és picar-la. Però ¿contra què pica el guionista? El guionista no pica contra res. Dia a dia, el guionista es col·loca davant la pantalla de l'ordinador i no hi veu res més que fantasmes. La valentia de col·locar en un paper vivències traumàtiques és allò que fa valuosos els guionistes.

Per això és just que llustrin el seu ego publicant llibres com aquest, perquè els guionistes són una gent magnífica, amb un gran esperit de sacrifici i que, en una mesura o altra, han convertit la seva vida en un «Pasta Gansa».

Cal celebrar doncs l'edició d'un recull de preguntes, ja que deixa constància escrita de la feina impressionant que han fet els companys Arcarazo, Carreras, Carrillo, Castillo, Cuevas, Ferrer Sirvent, Guàrdia, Marimon, Orteu, de Pedro i Tharrats. I posats a dir noms, dic també el de Paco Cotilles, gran tècnic de so i muntador musical, perquè la ràdio camina amb tres potes: text, veu i música.

(Miquel Calçada, «Mikimoto». Presentació al llibre Pasta Gansa. El concurs de Catalunya Ràdio. Barcelona: Quaderns Crema, 1994, p. 9)

* * *

Els guionistes tant de cinema com de televisió constaten una diferència en la recreació de l'escenari de l'acció amb altres disciplines com la narrativa i l'escriptura teatral. Segons els guionistes, la recreació de l'espai es veu sotmesa a les necessitats de producció. Per exemple, Lluís Arcarazo, exresponsable del guió de la sèrie de TV3 El cor de la ciutat, va explicar que al començament la història de la sèrie no estava ambientada a Sant Andreu, sinó en un sector més mestís i cèntric, com el barri de la Rivera o el Raval. Ara bé, segons indica, aquesta ubicació va resultar impossible per necessitats de producció: «La primera bíblia d'El cor de la ciutat es diu Raval, però quan arriba el projecte a les mans de la televisió es produeix un canvi substancial perquè es considera que no es pot anar a gravar al centre de Barcelona.»

[...]

En aquest sentit, el guionista de televisió Lluís Arcarazo va indicar que amb El cor de la ciutat es pretén aportar algun element de crítica sobre la vida de la ciutat. Segons afirma, «a les primeres temporades vam mirar de treure tots els elements melodramàtics típics de la telenovel·la, com ara l'incest, l'assassinat o els dubtes sobre la paternitat, per centrar-nos en problemes i conflictes com la precarietat laboral, l'habitatge, les relacions entre les persones.» Arcarazo diu que el guionista televisiu és «l'esglaó menys noble de la dramatúrgia», però que tot i així les seves històries arriben a un major nombre de població i per aquesta raó es pot considerar que «sí que tenim molta incidència sobre la gent.»

(Eva Comas. "La Barcelona de ficció", Pausa, núm. 20, gener del 2005, p. 47-49)