Un dia entre la primavera i l’estiu del 2017 la Maria Cinta i la Laia intenten localitzar la Montse al mòbil. Les dues, que són la seva mare i la seva filla respectivament, tenen un bon motiu per trucar-li, però ella té un bon motiu per no agafar-los la trucada. La Montse ha apagat el telèfon. Espera una notícia però no en vol dir res a ningú fins que no en tingui la confirmació, sigui quina sigui. Durant les hores en què no poden comunicar-se, totes tres –àvia, filla i neta– fan balanç de la vida, cadascuna de la seva, però es passegen inevitablement per records que els són comuns. I llavors, com si fessin girar a poc a poc un calidoscopi, secrets, mentides, veritats, dolors i alegries apareixen des dels tres punts de vista i doten el text d’una profunditat psicològica excepcional, posant en dubte la veracitat del relat que fem sobre la nostra pròpia existència i sobre el jo.