No és molt habitual trobar entre les persones una qualitat interessant: el valor. La veritat, a mesura que ens apartem més i més d'aquella societat feudal, o la més antiga dominada per exèrcits musulmans o romans que ho solucionaven tot a cops d'espasa, el valor és una qualitat que va minvant amb el pas dels anys. Encara ara em pregunto com podien suportar el dolor d'una vida d'esclavatge i explotació en anys de la Revolució Industrial, o una simple intervenció de queixal sense anestèsia si avui en dia no podem suportar una injecció si no és amb un got de wisky. El valor està en hores baixes, i més quan tothom amaga el cap davant abusos immensos de l'autoritat a la societat que ens domina. Qui no ha fet com que no veia allò evident per por a ser despatxat? Multat? Engegat a la merda per una colla de brètols que empudeguen un nen o una vella? Jo ho he fet, i m'he renyat alguna vegada per no ser prou valent per haver-me enfrontat a aquella situació d'una altra manera. Hi ha gent que ja ni es planteja aquest dilema moral, i senzillament, fa com si allò no anés amb ells: desprès de tot ja tenen prou problemes.

En l'era de la informació, el valor és un bé escàs que podria ser subhastat a Christie's. Però en l'era de la informació han crescut altres vicis. Un de genial, si l'unim a la falta de valor, és l'anonimat. L'anonimat permet a aquells que no gosen dir les coses a la cara amagar-se darrere d'IPs, bits i comptes de correu falses per perpetrar actes de difamació i venjança mentre posen una cara falsa de " a mi què m'expliques!". L'anonimat permet suplantar personalitats, i fer-se passar per qui un no és. És molt divertit tirar tortells a la cara exposada d'un pallasso mentre ens amaguem com el que som, uns covards. Potser el pallasso s'ho mereix, i estem fent una obra de caritat a la societat, exposant els seus vicis malèfics, o les seues activitats delictives. Estem salvant la societat d'aquesta amenaça a la que empastifem una vegada i una altra la cara amb nata. Però la forma de fer-ho és denigrant, pròpia d'una rata que s'escola fugissera per carrerons estrets i escletxes impossibles. I fins i tot una rata té més dignitat. Potser els herois anònims es dignaran a enfrontar-se al pallasso com als millors episodis de Batman, potser tindran el valor de sortir de les ombres… no crec, però tot és possible. Qui té la veritat a la mà no s'amaga com un cuc mentre furga entre la carronya.

(Qüestió de Pebrots, Relat dins La Catosfera Literària 08. Relat penjat al meu blog)