Valentí Almirall i Llozer (Barcelona, 1841-1904). Polític, advocat i periodista. Fill d'una família burgesa barcelonina, és una de les figures més destacables de la Renaixença de la segona meitat del segle XIX, tant pel seu activisme cultural com per la seva importància política.

La seva labor pública comença amb la Revolució de Setembre del 1868, on participa activament. Crea el Partit Republicà Democràtic Federal i és president del Club dels Federalistes. Director d'El Federalista i del Diari Català, col·labora a la premsa progressista i pren part en el pacte de Tortosa (1869). Dirigeix també l'Escola Industrial i Mercantil de Sabadell i és regidor de l'Ajuntament de Barcelona.

La seva ascendència és rellevant especialment a través dels seus textos i de la seva direcció política. Publica diverses obres de temàtica federalista i catalanista, com Lo Catalanisme, considerada la més emblemàtica. Ha estat membre de l'Ateneu Lliure de Barcelona, l'Ateneu Barcelonès, i dels Jocs Florals. A partir del 1879, publica els seus darrers treballs, idea i organitza els dos congressos catalanistes (1880 i 1883), el Congrés de Jurisconsults Catalans (1881) i el Centre Català (1882), alhora que redacta el "Memorial de Greuges" (1885).

Convertit en un dels principals dirigents del federalisme intransigent barceloní, arriba a la seva plenitud política i intel·lectual cap a l'any 1886. Tot i que el seu projecte polític no es consolidà, més de cent anys després de la seva mort, el seu llegat ideològic i la seva trajectòria política representen un punt de referència per entendre el catalanisme polític.


Pàgina web elaborada per Carles Adamuz per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca de Catalunya.