Valentí Almirall i Llozer neix a Barcelona el 8 de març de 1841. Fill d'una família del patriciat barceloní vinculada a l'advocacia, el clergat i la noblesa. És polític i periodista. Després d'estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, cursa dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencia l'any 1863, tot i que exerceix l'advocacia de forma discontínua.

El 1868 participa en la revolució de setembre a Barcelona i intervé en la fundació del Partit Republicà Federal. És escollit primer president del Club dels Federalistes, dirigeix El Federalista i col·labora, entre altres periòdics, a la Revista Republicano-Federa.

Republicà federal intransigent, pren part en el pacte de Tortosa (18 de maig de 1869) i funda a Barcelona el diari El Estado Catalán, que dirigeix fins a la seva desaparició el 1873. Així mateix, participa en la revolta federal de Barcelona i, fet presoner, és conduït a les Balears, d'on aconsegueix escapar a Alger. Posteriorment, es trasllada a Marsella, on resideix fins a la concessió d'una amnistia.

Novament a Barcelona, és escollit regidor de l'ajuntament. Actua també en el moviment popular contra les quintes de l'abril del 1870 i, fruit d'aquest fet, idea la publicació del periòdic La Campana de Gràcia, on col·labora. A la fi del 1869 publica Idea exacta de la Federación. Datos para la organización de la República Federal Española. L'any 1871, la diputació provincial republicana el nomena president de la junta de govern de la Casa de la Caritat de Barcelona, on realitza una obra de reorganització.

Un cop proclamada la Primera República Espanyola (11 de febrer de 1873), es trasllada a Madrid, per continuar-hi la publicació del diari El Estado Catalán (8 de març – 11 de juny de 1873). En desacord, però, amb el desenvolupament de la República, torna a Barcelona, on pren part en la creació i direcció de l'Escola Industrial i Mercantil de Sabadell fins caure la República (18 de desembre de 1874).

L'any 1878, publica dues novel·les polítiques, El alma al diablo i Una autoridad modelo. Historia de un gobernador de orden, signades sota el pseudònim A.Z., així com Escritos catalanistas. El Renacimiento catalán, las leyes forales y el carlismo en Cataluña. El 4 de maig de 1879, festa dels Jocs Florals de Barcelona, inicia la publicació del primer diari en llengua catalana, El Diari Català, que suspèn el juny del 1881, quan trenca amb Pi i Margall i la majoria del Partit Republicà Democràtic Federal català.

Entre l'any 1880 i el 1883, organitza el I i el II Congrés Catalanista i el Congrés de Jurisconsults Catalans, i és el fundador i director del Centre Català de Barcelona.

L'any 1885, Almirall és redactor ponent del Memorial de Greuges, i es trasllada a Madrid integrat en la comissió que el lliura al monarca.

El 1886, és designat president dels Jocs Florals de Barcelona i és l'any en què, a més de publicar uns articles aplegats a l'opuscle L'Espagne telle qu'elle est (Montpeller, 1886), escriu la seva obra cabdal: Lo Catalanisme. Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques. És el moment del màxim apogeu de la seva personalitat.

A més de les obres esmentades, destaca Idea exacta de la Federación. La República Federal Española. Datos para su organización (1873); La Casa de Caridad de Barcelona (1879); La Confederación suiza y la Unión americana. Estudio político comparativo (1881); El Tiro federal suizo: descripción de la fiesta en 1883 (1883); Los Estados Unidos de América. Estudio Político (1884); Lo "Cobden Club" (1886); Poesia del Regionalisme (1886); Explicaciones. Cartas Políticas (sd); Catalanisme (sd); Articles literaris (1904).

El 1887 s'inicia la davallada de la seva forta personalitat i la seva delicada salut comporta una pèrdua de la puixança intel·lectual i un empitjorament del seu caràcter. Així i tot, crea la Biblioteca Pública Arús, de Barcelona, escriu alguns articles a L'Avenç i és escollit, l'any 1896, president de l'Ateneu Barcelonès.

Almirall mor el 20 de juny de 1904 i llega la seva casa a la ciutat de Barcelona per crear-hi escoles públiques, i els seus llibres a la Biblioteca Pública Arús i al Col·legi d'Advocats.