Antoni M. Alcover (Manacor, 1862 - Palma, 1932). Eclesiàstic, folklorista, lingüista i historiador.

Vicari general i canonge de la Seu de Mallorca, el seu caràcter fort i intransigent impregna la seva obra. És un polemista integrista abrandat tant en les seves col·laboracions a la premsa en general com en el diari catòlic que promou, L'Aurora.

Però l'interès apassionat per la literatura popular i la llengua del seu país li permeten recollir els contes i les llegendes que amb el pseudònim de Jordi d'es Racó apareixen editats en 24 volums a l'aplec de Rondaies mallorquines. La seva obra de més envergadura la proposa en la Lletra de convit (1900), on invita a col·laborar en la confecció d'un gran diccionari de la llengua catalana. El Diccionari Català-Valencià-Balear, una de les peces fonamentals de la llengua catalana, comença a publicar-se en forma de fascicles a partir de 1926 amb la participació de Francesc de Borja Moll, continuador de la seva obra. Abans, Alcover edita un Bolletí del Diccionari de la Llengua catalana (1901) i impulsa el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906. Els seus treballs de dialectologia i toponímia també són recopilats en els quaderns de camp de les "eixides filològiques" arreu de les terres de parla catalana. El 1911 és nomenat president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, càrrec que abandona el 1918 per desavinences amb Pompeu Fabra i altres membres de la Secció.

És president de la Comissió Editora Lul·liana i historiador d'alguns personatges (Vida abreujada de Santa Catalina Tomassa [1931]) i episodis de la història de Mallorca (Los mozárabes baleares [1922]).


Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l'AELC.