Isabel de Villena (València?, 1430 – València, 1490). Escriptora i religiosa. Va viure en la cort d'Alfons el Magnànim i participà de l'ambient cultural de la València del segle XV. S'ha de destacar la seva relació amb Jaume Roig, l'autor del Spill. El seu pare era el poeta Enric de Villena, que va ser Gran Mestre de Calatrava entre 1404 i 1414. El 1445 entra en un convent de València per a seguir la vida religiosa -hi va ser abadessa des del 1463- fins a la seva mort el 1490.

Entre les quatre parets del convent, Isabel de Villena segueix una vida de contemplació i espiritualitat que la porten a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'època, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, però, només s'ha conservat la Vita Christi gràcies a la intervenció pòstuma de la seva successora, Sor Aldonça de Montsoriu, que en va fer la primera edició el 1497.

La Vita Christi, neix com a llibre de doctrina i es converteix en una de les peces clau de la literatura del segle XV, dins el que s'ha anomenat Segle d’Or valencià. Els crítics i estudiosos l'han vista com un referent extraordinari, i també com una rara avis, ateses les escasses peces que es conserven escrites per dones. Llibre biogràfic i de contemplació que no exclou els somnis com a manera d’explicar l’espiritualitat, ens parla de les dones en relació directa amb Crist, un punt de vista que no devia agradar molt a l'església d'aleshores.

L'edició més recent de la Vita Christi ha estat publicada per Edicions Bromera l'any 2013. També s'ha de destacar la publicada a València el 1985, amb introducció i selecció de Lluïsa Parra.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l'AELC.
Actualització: Helena Molist per a l'AELC.