–Per què o què et va fer decidir a fer una novel·la que és una mena de reconeixement a la Memòria Històrica?
–Tot començà fa un bon grapat d'anys en casa Joan Fuster on han començat tantes coses en aquest país. Matilde Gras, la viuda d'un dirigent anarquista de Sueca, després de sofrir la derrota i la repressió se n'havia hagut d'anar a Catalunya per guanyar-se la vida. Tots volien oblidar el passat, però Matilde no l'havia volgut oblidar. Havia viscut perquè la història del seu marit no s'extingira: "Vaig a escriure el que tant anhele, ja que no em deixa dormir –encara que passen els anys sempre tinc present el vostre avi Camil–… Sóc humil i no en sé de literatura i, a més, la mà em tremola. He complit 68 anys…" Un dia mirant la televisió, va veure una entrevista amb Joan Fuster i va sentir a dir que era del seu poble. Des d'aleshores, va començar a admirar l'escriptor de Sueca i els va dir a les seues filles que volia que li portaren les memòries, perquè ell sabria què fer amb elles. Joan Fuster va pensar en mi per fer una introducció i unes notes a peu de pàgina al llibre Camilo Albert. Memòries de la viuda d'un sindicalista suecà de Matilde Gras, que es van publicar en Quaderns de Sueca II i que edità l'Ajuntament de la ciutat l'any 1981. Vaig fer un treball d'investigació per contextualitzar les coses que contava aquella dona, sobretot, d'arxiu i hemeroteca. Allò es va publicar en el seu temps.

Ara, després de tant de temps, quan està qüestionant-se o, si més no, considerant-se insuficient tot el muntatge que es va crear en la transició i, quan ja estan també desclassificats els documents als quals no vaig poder accedir en aquella època, m'he decidit a novel·lar tota aquesta història. I intente novel·lar a través d'un personatge actual que conta el treball que va fer durant la transició en les memòries de la vídua d'un anarquista i això m'ha permès viure tres moments històrics que són els tres plànols temporals que s'alternen en la novel·la: el moment en què tot era possible durant la República i que acabà com acabà, la il·lusió i el pragmatisme de la transició democràtica i la crisi actual on els de sempre intenten desmantellar totes les conquestes socials. Tot vist des de la perspectiva i evolució d'un personatge que creix i que no s'oblida de contar les vivències més íntimes: els amors i desamors i que viu l'amistat com a refugi i solució.

(Entrevista realitzada per la Llibreria Cazarabet. El Mas de les Mates, Terol, 9 d'agost de 2014. Enllaç a l'entrevista completa)
 

* * *
 

–La novel·la es desenvolupa en tres espais temporals: la República i la immediata postguerra, l'anomenada transició democràtica i l'actualitat. Trobes que hi ha moltes coses en comú entre els tres temps?
–Són tres moments de canvi, d'incerteses, en què es mouen moltes coses. Els dos moments passats són fonamentals per a la història, per saber d'on venim i qui som ara. El present és important perquè és el que vivim, però també perquè s'estan qüestionant moltes coses que durant la transició es van convertir en dogma. En el cas de la novel·la el que hi ha en comú és com viu aquests espais temporals el personatge protagonista i narrador principal. La República i la immediata postguerra les viu des de la perspectiva de quan era un jove militant contra el franquisme. Com que era historiador, investiga i es documenta sobre les memòries de la vídua d'un anarquista. En les seues investigacions es troba en aquella època en què es pensaven que ho podien aconseguir tot, però que acabà amb una derrota brutal. Viu aquells moments des de la perspectiva d'un jove que té molta il·lusió de canviar el món. Els lluitadors republicans són un exemple per a la seua lluita contra el franquisme. La transició la viu com va ser, per una banda es recuperen les llibertats, però per l'altra es fan moltes concessions. En nom de la "reconciliació nacional" s'hagué de renunciar a moltes coses. Després, la batalla de València va ser molt dura per a la gent que volia fer alguna cosa per recuperar els drets dels valencians. L'època actual se la mira ja com una persona madura de més de 50 anys. Amb molt d'escepticisme, però amb la convicció que sempre estarà de part dels mateix bàndol que considera de perdedors.

–La transició, que justament aquests dies se'ns intenta vendre com a modèlica, llegint la teua novel·la, es pot veure que no tot va ser tan exemplar com diuen, sobretot al País Valencià.
–No va ser exemplar en tot l'Estat perquè es va voler oblidar massa coses. Es van fer moltes renúncies i es va negar bona part de la realitat. Quan li tanques la porta a la realitat, t'entrarà per la finestra, va dir una persona de trellat. Això està passant ara. Al País Valencià, a més, vam tenir una altra batalla, l'anomenada batalla de València, que va ser una maniobra que es va inventar per evitar l'èxit incipient del nacionalisme valencià. Una maniobra que ens ha resultat molt cara. Hem patit molt.

–Quan truquen de matinada està plena de referents culturals importants per a la generació del protagonista, des del mateix títol, fins a la constant presència del Mestre, que no hi ha cap dubte que és Joan Fuster. Va ser aquest un dels propòsits que et va portar a escriure la novel·la?
–En certa manera sí. Són els referents del protagonista, però es tracta d'uns referents compartits per tota una generació. Una generació que precisament és la dels néts d'aquells lluitadors anarquistes que ha accedit a la universitat, però que no va tenir més remei que lluitar contra el franquisme. Una lluita que d'una manera o altra no es va guanyar del tot o no es va perdre  del tot durant la transició. Qui va guanyar la batalla de València? Totes aquelles contradiccions ara estan eixint i són notícia de cada dia. I, ara, tenim una oportunitat molt gran, perquè s'estan altra vegada movent les coses. Aquest país no es pot permetre una altra derrota. I tenim moltes possibilitats de tornar-la a cagar. Són preguntes que es fa el protagonista de la novel·la amb un cert escepticisme, però sabent qui són els seus i que ha de seguir fent alguna cosa.

(Josep M. San Abdon: "Entrevista amb Salvador Vendrell", blog Converses i lectures, 247 de juny de 2014. Enllaç a l'entrevista completa)