Poètica

Vaig fer
cançons,
adés.
Doncs,
ja he
complert!

Ara no,
que és l'enfadós,
qui canta.

Si sonen...,
millor,
doncs,
que millor.

(Dins del llibre Tractat d'Ofiologia. Barcelona: Proa, 1995, p. 16)

* * *

Jo, publicar?

Jo, publicar?
Perquè, després,
algun professoret
visqui, a esquena meva,
ell que cap nit
ni poema no ha escrit?

Jo, publicar?
Perquè, després,
vingui caterva
de paràsits
bibliogràfics
i vinga escodrinyar
el meu passat,
les meves dones,
els meus amics,
fes de baptisme,
fotos prohibides,
lletres trameses,
comptes corrents,
disquets d'ordinador
per esborrar?

Jo, publicar?
Perquè, després,
el meu descans,
versàtil,
algú
torni en neguit?

Jo, publicar?

(Dins del llibre Tractat d'Ofiologia. Barcelona: Proa, 1995, p. 31)

* * *

Sísif

Volen
—ben cert—
que jo
me'n cansi,
que els deixi,
pel seu pler,
mans i peus
lliures...

I àdhuc,
a cops,
puc
jo
ben dir
que estan
a punt
d'acon-
seguir-
ho!

Després,
però,
del son,
jo em re-
cupero,
i, doncs,
hi haig
de
tornar!

(Així
és
ma
vi-
da.)

(Dins del llibre Tractat d'Ofiologia. Barcelona: Proa, 1995, p. 38)

* * *

Suds
Homenatge a J.M. Fonollosa

Ja l'havia vist, ja,
un parell d'anys enrere:
aquella cascada
d'atzabeja,
els seus cabells;
lava, els seus llavis,
i aquells turmells,
entre un calçat
expert
i aquella
veu
del Sud.
Era evident:
ho feia tot, i bé,
sense esperar,
de cap a peus,
cap homenatge.
De res, doncs,
m'hauria
pas
de penedir...

«Que n'és, però,
de car el sexe!»,
vaig dir per mi,
mentre ens somrèiem:
«No ho puc pas afrontar,
i no és qüestió d'higiene!»

Ara,
després d'autocomplaure'm,
ho he vist ben clar:
m'hauria estalviat
un virus, un bacteri... (?)
—no ho sé...—,
si hi hagués pujat...?
Però els diners,
segur!
(que encara servo).

«No em paguen tant
per fer la mort,
jo, quan treballo.»

«Gràcies. A-
déu»,
vaig dir-li,
amb to suau:

«Valeu molt més
que cinc o sis
del Banc d'Espanya,
però, tresors,
mai m'han permès,
a mi, d'acumular-ne!»

(Dins del llibre Tractat d'Ofiologia. Barcelona: Proa, 1995, p. 98-100)