HAPPY END

La festa acaba sempre amb rombes;
Comença amb triangles i ovals

(Del llibre Lerwick. Palma: Tafal, 1981, p. 9)

* * *

NO MAN'S LAND

Viure despert és un homicidi al somni;
Morir adormit, un suïcidi a l'ensomni

* * *

LERWICK

Lerwick és molt al nord, molt,
però para un xic al Sud
de l'arxipèlag: les Shetland.
Tant les Shetland com les Òrcades,
pertanyen, doncs, a les Highlands,
que és on sojornàrem tu i
jo.
    L'avió, pres de Kirkwall,
vola molt baix fins a Lerwick,
tot per la força dels vents.
Així, el paisatge —sempre
feréstec—, el veus ben bé
a prop.
          Ho adverteix també
l'stewardess.
                  No hi ha arbres,
tampoc, en aquelles illes; no-
més roques i prats verdíssims,
seaweed i algues —muntanyes
senceres.
              Pertot arreu
hi ha gavines, com a Larne, i
també ocells de tota mena
—«ein VogelParadies»,
digué, a l'alberg, un teutó—,
i bens, d'on surten els shetlands.

L'anglès que hom hi parla és
molt dur, sobretot les erres.
A tu et varen plaure més els
menhirs, els rings prehistòrics.
Recordo Jarlshof i el teu
rostre enartat, seduït
pels big stones, l'Edat de Pedra.

També visitàrem Scapa
Flow, a les Orkney, que és on ven-
cé la marina alemanya.

L'arxipèlag acaba a
Herma Ness; després hi ha
la fi, el cel gris, la mar
negra, la fi, Noruega a l'es-
querra, la fi.
                 Cheerio!

Hi arribàrem poc abans
de començar-hi a explotar
els petrolis del North Sea,
per bé que ja en parlaven els
diaris, els pescadors, tot-
hom.
        Quant d'amor que deixàrem a Lerwic!

(Del llibre Lerwick. Palma: Tafal, 1981, p. 53-54)